El vell, avergonyit va abaixar el cap. Un tic-tac de neA? s’esmunyia amb una periodicitat irritant, com de presagi, per la cambra en penombra i il·luminava brevA�ssimament el seu front i les espatlles nues de la jove. No hauria d’haver intentat besar-la, pensava l’home, amb un sentiment de dura certesa i de vergonya. Era més que evident la seva feblesa, el seu infortuni i la seva derrota davant del pas dels anys, que no perdonen.

Més que mai el vell era conscient del fA�stic que produA?a en aquella dona que si, de tant en tant el rebia, desenganya’t!, pensava ell, era per buidar la seva butxaca, que era l’única cosa que en ell, donada l’edat, era fA�cil de buidar. El món és així de canalla i no en passa una. A?Com podia haver pensat ni que fos per un moment que algú hauria d’estimar-lo ara amb la passiA? amb què en d’altres temps l’havien estimat? Ella, adonant-se del sentiment que tenallava el cor del vell, li va tocar delicadament el rostre per on davallava amb dificultat una llA�grima que per moments s’entollava en espais on els dolors del passat havien deixat marques, clots i rasses. El vell va voler dir alguna cosa i ella va pensar que voldriaA� excusar-se.

Posant-li un dit als llavis li ho va impedir. Rere l’envA� sonava sense grA�cia un piano desafinat profanat por unes mans poc hA�bils. El vell es va botonar amb la torpor pròpia de l’artrosi la camisa i es va calA�ar mirant de no esbufegar per l’esforA�. La jove va assajar un somriure invisible en la semifoscor que va xerricar com un baldA? rovellat. Ell, finalment, ho va dir. Perdona. I ella va continuar amb el seu somriure i un dolor indefinible que li naixia al budellam. El vell va deixar damunt la tauleta un bitllet de cinquanta, generA?s per a la seva economia, i va sortir per la porta buscant els braA�os indignes de la matinada.

Mai no besem, nosaltres, va cridar ella un cop es va trobar sola i el va saber lluny. Ho va repetir cinc o sis cops amb tota la força que li permetien la manca d’aire i els singlots que des de dins de l’ànima se l’havien desfermat com una tempesta de tristesa. Fins que el piano va deixar de sonar i es va sentir una veu fA?mina i rogallosa que cridava des de l’altre cantA? del mur o del món, no sA�, que en aquesta feina, nena, els sentiments s’han de deixar al marge.