04-12-2011

JC-Garcia-Pujalte

‘Mai’, de Joan Carles Gonzàlez Pujalte

El vell, avergonyit va abaixar el cap. Un tic-tac de neó s’esmunyia amb una periodicitat irritant, com de presagi, per la cambra en penombra i il·luminava brevíssimament el seu front i les espatlles nues de la jove. No hauria d’haver intentat besar-la, pensava l’home, amb un sentiment de dura certesa i de vergonya. Era més que evident la seva feblesa, el seu infortuni i la seva derrota davant del pas dels anys, que no perdonen.

Més que mai el vell era conscient del fàstic que produïa en aquella dona que si, de tant en tant el rebia, desenganya’t!, pensava ell, era per buidar la seva butxaca, que era l’única cosa que en ell, donada l’edat, era fàcil de buidar. El món és així de canalla i no en passa una. ¿Com podia haver pensat ni que fos per un moment que algú hauria d’estimar-lo ara amb la passió amb què en d’altres temps l’havien estimat? Ella, adonant-se del sentiment que tenallava el cor del vell, li va tocar delicadament el rostre per on davallava amb dificultat una llàgrima que per moments s’entollava en espais on els dolors del passat havien deixat marques, clots i rasses. El vell va voler dir alguna cosa i ella va pensar que voldria  excusar-se.

Posant-li un dit als llavis li ho va impedir. Rere l’envà sonava sense gràcia un piano desafinat profanat por unes mans poc hàbils. El vell es va botonar amb la torpor pròpia de l’artrosi la camisa i es va calçar mirant de no esbufegar per l’esforç. La jove va assajar un somriure invisible en la semifoscor que va xerricar com un baldó rovellat. Ell, finalment, ho va dir. Perdona. I ella va continuar amb el seu somriure i un dolor indefinible que li naixia al budellam. El vell va deixar damunt la tauleta un bitllet de cinquanta, generós per a la seva economia, i va sortir per la porta buscant els braços indignes de la matinada.

Mai no besem, nosaltres, va cridar ella un cop es va trobar sola i el va saber lluny. Ho va repetir cinc o sis cops amb tota la força que li permetien la manca d’aire i els singlots que des de dins de l’ànima se l’havien desfermat com una tempesta de tristesa. Fins que el piano va deixar de sonar i es va sentir una veu fèmina i rogallosa que cridava des de l’altre cantó del mur o del món, no sé, que en aquesta feina, nena, els sentiments s’han de deixar al marge.



Share on Facebook