04-12-2011

JC-Garcia-Pujalte

‘Mai’, de Joan Carles GonzA�lez Pujalte

El vell, avergonyit va abaixar el cap. Un tic-tac de neA? sa��esmunyia amb una periodicitat irritant, com de presagi, per la cambra en penombra i ilA�luminava brevA�ssimament el seu front i les espatlles nues de la jove. No hauria da��haver intentat besar-la, pensava la��home, amb un sentiment de dura certesa i de vergonya. Era mA�s que evident la seva feblesa, el seu infortuni i la seva derrota davant del pas dels anys, que no perdonen.

MA�s que mai el vell era conscient del fA�stic que produA?a en aquella dona que si, de tant en tant el rebia, desenganyaa��t!, pensava ell, era per buidar la seva butxaca, que era la��A?nica cosa que en ell, donada la��edat, era fA�cil de buidar. El mA?n A�s aixA� de canalla i no en passa una. A?Com podia haver pensat ni que fos per un moment que algA? hauria da��estimar-lo ara amb la passiA? amb quA? en da��altres temps la��havien estimat? Ella, adonant-se del sentiment que tenallava el cor del vell, li va tocar delicadament el rostre per on davallava amb dificultat una llA�grima que per moments sa��entollava en espais on els dolors del passat havien deixat marques, clots i rasses. El vell va voler dir alguna cosa i ella va pensar que voldriaA� excusar-se.

Posant-li un dit als llavis li ho va impedir. Rere la��envA� sonava sense grA�cia un piano desafinat profanat por unes mans poc hA�bils. El vell es va botonar amb la torpor prA?pia de la��artrosi la camisa i es va calA�ar mirant de no esbufegar per la��esforA�. La jove va assajar un somriure invisible en la semifoscor que va xerricar com un baldA? rovellat. Ell, finalment, ho va dir. Perdona. I ella va continuar amb el seu somriure i un dolor indefinible que li naixia al budellam. El vell va deixar damunt la tauleta un bitllet de cinquanta, generA?s per a la seva economia, i va sortir per la porta buscant els braA�os indignes de la matinada.

Mai no besem, nosaltres, va cridar ella un cop es va trobar sola i el va saber lluny. Ho va repetir cinc o sis cops amb tota la forA�a que li permetien la manca da��aire i els singlots que des de dins de la��A�nima se la��havien desfermat com una tempesta de tristesa. Fins que el piano va deixar de sonar i es va sentir una veu fA?mina i rogallosa que cridava des de la��altre cantA? del mur o del mA?n, no sA�, que en aquesta feina, nena, els sentiments sa��han de deixar al marge.



Share on Facebook