03-09-2012

E.Miró

‘Poder és voler’, d’Eduard Miró

Si pogués regalar

mig pulmó al que no respira.

Si sabés nedar fins  a l´horitzó

i duu l´alè al qui expira.

Si sabés escalar

tots els murs de vidre

i no decebre al que em mira.

Si corrés la marató

per portar un bocí de pa

a aquell nen sense vida.

Potser hi hauria un demà

per l´agònic,

un present pel mancat d´oxigen,

i un futur pel famèlic.

Però avui,en acabar l´oració,

m´he calçat les sandàlies

i carregat les espatlles

d´engrunes de pa i de rialles,

d´ampolles d´aigua i d´aire

i m´he decidit a caminar

cap al sud,al ritme del vent,

i m´he convertit en captaire…

Foto: Francesc Forcades Vives




Share on Facebook