15-07-2011

silvia-tarrago

SelecciA? de tres poemes de ‘L’alA? en la pols’, de SA�lvia TarragA?

EL TEMPS ENCETAT

Duies el temps encetat
que ta��encenia el rumb
orquestrat en la plana.

Convergies en el mA?n
des de la terra,
i aquell vA?rtex de llum
tambA� la��omplies.

No sabies res mA�s
que el vincle
cap a aquest niu de llavors
prenyades
en la��arena infinita dels inicis.

Et feies amb el sol,
en la��estaciA? hostil
i en la bonanA�a,
mentre dormies
el repA?s dels innocents,
degut al tronc
i a la branca.

BOSCATGES
Acull la��esqueix
aferrat a la��esclat de la branca
i contempla
aquest impuls verdejant
de la prada.

Medita el silenci,
matisat pel clarobscur
da��una tarda esgotant-se
i repensaa��t
des del cor del mA?n.

Uneix aleshores
els fils invisibles
que ens lliguen sempre
en la��univers
i retorna
altre cop
a aquell preludi
dels boscatges.

DESPERTA
Desperta els cinc sentits
i enfilaa��ls al ventall de la��heura,
a la remor tremolosa
de les agulles de pi
que apressen el foscant
per racons de falgueres.

I mentre observes aquest desconcert
orquestrat en fileres de canyes,
segueix el rumb pertinaA� de la riera,
les dreceres del bosc,
imprecises i esquives
com vol da��orenetes.

Escolta tambA� el silenci,
esquinA�at pel batec sobtat
da��un brancatge,
absort en la subtil complaenA�a
de la��oratge.

Sent la pell humida
da��aquesta sorra
amarada en la��essA?ncia alboral
de les llavors que esperen
la vinguda de la��afer germinant,
la��esperit de la crescuda
i el beneplA�cit del temps.



Share on Facebook