15-07-2011

Selecció de tres poemes de ‘L’alA? en la pols’, de Sílvia Tarragó

EL TEMPS ENCETAT

Duies el temps encetat
que t’encenia el rumb
orquestrat en la plana.

Convergies en el món
des de la terra,
i aquell vA?rtex de llum
també l’omplies.

No sabies res més
que el vincle
cap a aquest niu de llavors
prenyades
en l’arena infinita dels inicis.

Et feies amb el sol,
en l’estació hostil
i en la bonanA�a,
mentre dormies
el repA?s dels innocents,
degut al tronc
i a la branca.

BOSCATGES
Acull l’esqueix
aferrat a l’esclat de la branca
i contempla
aquest impuls verdejant
de la prada.

Medita el silenci,
matisat pel clarobscur
d’una tarda esgotant-se
i repensa’t
des del cor del món.

Uneix aleshores
els fils invisibles
que ens lliguen sempre
en l’univers
i retorna
altre cop
a aquell preludi
dels boscatges.

DESPERTA
Desperta els cinc sentits
i enfila’ls al ventall de l’heura,
a la remor tremolosa
de les agulles de pi
que apressen el foscant
per racons de falgueres.

I mentre observes aquest desconcert
orquestrat en fileres de canyes,
segueix el rumb pertinaA� de la riera,
les dreceres del bosc,
imprecises i esquives
com vol d’orenetes.

Escolta també el silenci,
esquinA�at pel batec sobtat
d’un brancatge,
absort en la subtil complaenA�a
de l’oratge.

Sent la pell humida
d’aquesta sorra
amarada en l’essA?ncia alboral
de les llavors que esperen
la vinguda de l’afer germinant,
l’esperit de la crescuda
i el beneplA�cit del temps.