Tips de viure darrere les lA�nies enemigues,

vam decidir passar-les.

Emparats en la nit,

vam travessar els camps batuts per la metralla

i els bassals d’aigua negra on moria la Lluna

ens donaven refugi.

Tot era quiet. Semblava que tot fos un miratge

mentre nosaltres, nus, coberts de fang, sense armes,

saltA�vem els filats, creuA�vem les trinxeres.

Vam tenir la certesa de la nostra victòria

i vam esperar l’alba

segurs que ens trobaria al nostre territori.

Però estàvem darrere les lA�nies enemigues

tot i haver-les creuades.

Vam veure que les lA�nies tenien moltes cares

i totes disparaven.

Que, de fet, no hi havia

ni banderes, ni front, ni bA�ndols, ni batalla.

I tot i la tristor, ens vam sentir més savis.