26-06-2015

Imagen3

‘Els ocells màgics i altres poemes’, novetat editorial de La Comarcal Edicions

Es tracta de la darrera obra de l’escriptor alguerès Guido Sari, autor de llibres i articles sobre la història i cultura de l’Alguer.

Guido Sari, va néixer i viu a l’Alguer. Doctorat a Càller el 1975 fins al 2010 ha estat director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Juntament amb el seu germà Aldo va fundar a finals dels vuitanta l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historico cultural de l’Alguer, amb l’objectiu de contribuir a fomentar l’ús social de la llengua. A més, va ser un dels promotors de la secció local d’Òmnium Cultural.

Sari és autor de llibres i articles que tracten de la història i cultura algueresa, tant en italià com en català. De la seva abundant obra destaquen els de caràcter literari: Contes i rondalles (2 volums, 1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006).

Al llarg de la dècada dels noranta Guido Sari va començar a organitzar cursos de llengua i tallers, entre els quals els de lectura en veu alta o teatre llegit. D’aquesta experiència, nascuda amb la finalitat d’involucrar a un ús més ampli de la llengua ciutadans corrents, que actuen com a actors no professionals, va escriure algunes obres en el català de l’Alguer, com ara Soldadet, poema quasi èpic (2012) i les comèdies Vassil (2013) i Dolçaflor (2014).

Més recentment, el 2012, va publicar un llibre de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció amb editorial la Busca i amb la mateixa editorial, el 2013, el seu primer recull de poemes, Poemari mínim.

El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.

L’escriptor Àlex Susanna ha dit d’ell: «Els seus poemes, perfectament escandits i mesurats, són amants de l’encavalcament i doncs de la juxtaposició del ritme del vers amb el de la frase: un contrapunt que és a l’origen de la millor música en poesia. La que defuig el ritme insistent del tamborí –és a dir, la que confon ritme amb metre–, i per contra s’empelta del que podríem dir una “música callada”: una música interior. La que conforma el corrent principal de la poesia moderna».

 



Share on Facebook