Care Santos (Mataró, 1970) va estudiar Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Va iniciar-se com a periodista al Diari de Barcelona i, posteriorment, a diaris com ABC o El Mundo. Com a escriptora es va donar a conèixer el 1995 amb el llibre de relats ‘Cuentos CA�tricos’. Des de llavors, ha desenvolupat una variada i abundant obra literària que ha estat guardonada en nombrosos certA�mens i que aplega novel·les, relats, narrativa juvenil i llibres infantils. Entre els seus llibres més destacats figuren la novel·la ‘Trigal con cuervos’, guardonada amb el premi Ateneo de Sevilla; ‘Los ojos del lobo’, novel·la juvenil que va obtenir el premi Gran Angular; i ‘La muerte de Venus’ que va ser finalista del Premio Primavera de Novela l’any 2007. El seu darrer llibre, ‘Habitaciones cerradas’, ha tingut una excel·lent acollida per part del públic i de la crA�tica i actualment es prepara la seva traducció a una desena d’idiomes.

PA�gina web de l’autora: Care Santos

“A�s molt probable que siguem els lectors més privilegiats de la història”

Des de la seva perspectiva d’autora i crA�tica, quina visiA? té de la literatura que s’està fent ara?

Em penso que el moment actual és una festassa pels lectors. Mai no hi havia hagut tantes lectures a l’abast de tots els gustos (i em refereixo també a Internet) i això, pels amants dels llibres és una excel·lent notícia. és molt probable que siguem els lectors més privilegiats de la història. L’abundA�ncia sempre és bona. Entre l’abundA�ncia sempre hi ha l’excel·lA?ncia, si se sap trobar. Fins i tot la crisi em sembla que és bona: posarA� algunes coses al seu lloc. és clar, també té la seva part dolenta, com tot: com a autors, estem més desprotegits que fa uns anys. Correm el risc que en qualsevol moment la nostra manera de viure s’acabi. La qual cosa no vol dir, és clar, que s’acabi la literatura. La literatura no s’acabarA� mentre hi hagi persones.

Centrant-nos en la literatura catalana, quines coses pensa que li sobren o que li manquen?

No en sA?c especialista, però em sembla que té prou bona salut. Potser li manquen segells que apostin i arrisquin i també traduccions. Hem de tenir en compte que el català necessita més ajuda que altres llengA?es amb més recolzament per part d’un estat. Em penso que les institucions, així que es pugui, haurien de ser-ne conscients.

VostA? va començar a publicar molt jove, com han estat la seva experiència?

Vaig començar a publicar MASSA jove. Vaig voler cA?rrer massa, com tants escriptors novells. Suposo que tenia pressa per esdevenir allò que ja era. L’experiència no va ser gaire bona perquè l’editor no era l’apropiat i jo no estava prou madura. Hauria d’haver esperat una mica. Però encara vaig tenir sort, perquè el llibre va ser gairebé clandestà. Això, però, ho he pensat amb els anys, és clar. En el seu moment em va saber molt greu.

Donaria alguna recomanació als escriptors novells?

L’única bona que van donar-me a mi: que escriguin i llegeixin cada dia de la seva vida i que mai no es desanimin.

L’aplicació de les noves tecnologies deu haver suposat un gran canvi en la seva feina, creu que és positiu?

Molt positiu. Jo sA?c addicta a les noves tecnologies, em diverteixen, em permeten combatre la soledat. Pensi que quan treballo en una nova novel·la de vegades passo un mes sencer gairebé sense sortir de casa. Les xarxes socials, el blog, el mail… Em permeten pensar que estic acompanyada quan no ho estic gens. M’animen, em permeten formar part del món, i m’ajuden a continuar.

Entrevista: Sílvia Tarragó