12-03-2012

Mitrophane127490124661_art

5 Preguntes de lletres – Joan-Daniel Bezsonoff

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (PerpinyA�, 1963) A�s escriptor i professor. DesprA�s da��haver impulsat la reediciA? de a�?Les Catalanades da��Un Tala��, de la��escriptor rossellonA?s Albert Saisset, es va donar a conA?ixer com a autor a travA�s de la��editorial Trabucaire, un dels pilars de la producciA? escrita en catalA� i en occitA� a la Catalunya del Nord. Sota aquest segell va publicar ‘Les rambles de Saigon’ (1996), ‘Les lletres d’amor no serveixen de res’ (1997), ‘La revolta dels Geperuts’ (1999) i ‘Les dones de paper’ (2001). La��any 2002 publica amb editorial EmpA?ries a�?La presonera da��Alguera�� i, dos anys mA�s tard, a�?La guerra dels cornutsa�� que va ser guardonada amb el Premi Just M. Casero 2003 i el premi MA�diterranA�e 2004. Segueixen les noveles, a�?Les amnA?sies de DA�ua�� (2006), guanyadora dels premis Crexells, SalambA? i Maria A�ngels Anglada; a�?Els taxistes del tsara�� (2007);A� a�?Una educaciA? francesaa��, amb quA?A� va obtenir el Premi Lletra da��Or, ia�?Un paA�s de butxacaa�� (2010). Bezsonoff A�s colA�laborador del PeriA?dico de Catalunya, del diari digital E-notA�cies i de les revistas El Temps i l’AvenA�. A mA�s, es dedica a la defensa de les llengA?es sense estat i de les cultures dites a�?minoritA�riesa�?, especialment el catalA� perA?, tambA�, la��occitA�. A�s considerat un dels autors contemporanis en llengua catalana mA�s rellevants de la Catalunya Nord.

 

a�?La literatura travessa una nit molt negra. I la catalana no se’n surt pas tan malamenta�?

Creu que la literatura en general gaudeix de bona salut actualment?

Si m’ho demaneu, ja teniu la resposta. No…Per mi, la literatura travessa una nit molt negra. I la literatura catalana no se’n surt pas tan malament. La majoria dels llibres que es publiquen a FranA�a tenen un nivell lamentable, nul…I hi ha tants bons llibres francesos que no s’han traduA?t i que caldria incorporar urgentment a la nostra cultura com Les deux A�tendards de Lucien Rebatet, Les horreurs de l’amour de Jean Dutourd, Madame Arnoul de Jean-NoA�l Pancrazzi, Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm i tants altres…La literatura actual pateix de dos mals majors. Hi ha massa literatura comercial. EstA� bA� que la gent se diverteixi perA? hi hauria d’haver un mA�nim de qualitat. Popular no vol dir populatxer. Hi ha el mal contrari que A�s l’alexandrinisme, les experiA?ncies de laboratori que menen a l’avorriment o a la desesperanA�a. Per plagiar Jean Gabin, una bona novelA�la A�s 1/ una bona histA?ria 2/ una bona histA?ria 3/ una bona histA?ria. Amb un estil, un talent al darrere.

Pel que fa a la literatura catalana, quina visiA? tA� del que sa��estA� fent ara?

No puc llegir tant com m’agradaria els llibres recents en catalA�. Cal saber llestar (triar, que diueu). Escriure o llegir. Llegeixi molt

els clA�ssics, llegeixi molts llibres per documentar-me i, com mA�s va menys llegeixi llibres recents, llevat de les obres que ressenyi per revistes o diaris. Hi ha uns quants llibres excelA�lents com MemA?ries d’un porc d’en Santiago Diaz (una obra mestra que recomani a tothom), les novelA�les d’en VicenA� PagA?s, Els castellans de Jordi PuntA�, La pell freda d’en SA�nchez PiA�ol, els dietaris de Joan GarA�,els records d’en Manuel Joan ArinyA?. No estA� mal per un paA�s tan petit com el nostre. DA�u n’hi do!

Defensar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord continua sent una situaciA? resistencial. CanviarA� algun dia la situaciA??

Crec que sA�, ai las…Tindrem encara un petit nucli de catalanoparlantsA�. Quan era petit, el catalA� era tan viu al paA�s que el vaig aprendre a cals avis durant les vacances. Com ho expliqui a Una educaciA? francesa (si em permeteu l’auto-bombo) vaig passar tota la meua infantesa i la meua adolescA?ncia a tota la geografia francesa. Quan tornavi al RossellA?, tothom parlava catalA� i el vaig aprendre sense adonar-me’n. Ara, aquest procA�s seria impossible. Cap minyA? catalA� que viu a FranA�a endins podria aprendre un catalA� viu al RossellA?. Hi ha expressions, girs que aprens a casa i a cap escola…Com entendre ‘ tu rai’ si no l’has sentit a casa o ‘A�s tan bA?stia aqueixa persona que li faries creure que la Mare de DA�u se diu Joana’? Per quA? visqui la creaciA? en catalA�, cal que se senti catalA� natural al voltant.

De la seva experiA?ncia com a autor na��extreu algun consell que pugui ajudar als escriptors novells?

Que siguin molt seriosos i penquin de valent. Tret dels genis (n’hi ha un o dos per segle a cada literatura) han de saber que la inspiraciA? els visitarA� poc. A�s una amant molt inconstant. Cal treballar regularment. Si deixes massa temps un llibre, A�s ell que t’acaba deixant. Els personatges ja no te coneixen (parli de novelA�les naturalment) i no ets dins l’ambient…Per escriure, cal ser molt exigents i fer molts sacrificis.

Com ha estat per a vostA? la��aplicaciA? de les noves tecnologies en la seva feina?

La informA�tica A�s una eina sensacional. Quan pensi en els meus primers llibres que vaig picar a mA�quina. Quan t’enguanyaves, era complicadA�ssim. La informA�tica constitueix una eina remarcable per podar l’estil, eliminar les repeticions, els tics de llenguatge que traginem tots. A mA�s, Internet m’ha ajudat forA�a per ‘normalitzar’ la meua parla. Quan escric, sempre miri de respectar la variant septentrional i la normativa alhora. Quan dubti davant d’alguns girs, els cerqui a Google i endavant. Per una novelA�lista, un invent com Streetview A�s quelcom d’extraordinari…Viatges arreu del mA?n sense sA�ller de casa.

Entrevista: SA�lvia TarragA?

zp8497586rq



Share on Facebook