Sebastià Bennasar Llobera (Palma, 1976) és periodista i escriptor. Com a periodista, la seva vida professional ha anat lligada al Diari de Balears, del qual va arribar a ser cap de cultura, però també ha col·laborat esporA�dicament en mitjans com el diari Avui i la revista El Temps. El setembre del 2005 va abandonar Mallorca i la redacció per anar a estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i des del 2009 viu a Lisboa. Com a escriptor és autor d’una vintena de llibres: poesia, periodisme, relats breus, novel·la i novel·la negra. Els seus darrers títols, tots del 2011, sA?n: ‘Pot semblar un accident. La novel·la negra i la transformació dels paA?sos catalans’ (Meteora); ‘501 crims que has de conèixer abans de morir’ (Ara Llibres); ‘La primavera dels indignats’ (Meteora) i ‘La mar no sempre tapa’ (Moll).

“A la literatura catalana li manca una visiA? imperalista que ens dugui a intentar colonitzar el món”

Quina visiA? té del panorama literari actual?

BA�, ara mateix podem dir que tenim una situació de mercat una mica parada, tot i que les editorials petites estan fent la feina que haurien de fer les grans. Els grans grups haurien de prendre riscs en el 50% dels títols i sobretot haurien de fer col·leccions d’autor. I després tenim el problema de les traduccions, que de cada vegada són més comercials. Ens estam perdent molt bona literatura de fora perquè es tradueix només amb criteris de mercat i no de qualitat. Tot i això, els canals alternatius ens han aportat una fornada molt interessant d’escriptors joves que a poc a poc han anat entrant en circuA?ts més majoritaris.

Centrant-nos en la literatura catalana, què li manca i què li sobra?

A la literatura catalana li manca una visiA? imperialista que ens dugui a intentar colonitzar el món, tot i que hi hagi esforA�os de les institucions. Ens falta una política agressiva de venedors que faci que es llegeixin autors de novel·la negra a SuA?cia tant com aquí consumim suecs. A la fira de Frankfurt hi hem d’anar a vendre i no a comprar. I li falta un Estat al darrera. Si els Països Catalans fossin independents no estarA�em tan pendents dels A�ndex de lectura en català, perquè no hi hauria competA?ncia, llavors la lluita seria entre literatura originA�riament escrita

en català i la traduA?da, no entre aquestes i a sobre envers l’espanyola. A la literatura en català també li sobra la rA?mora del mandarinatge cultural i els complexos: també tenim dret a tenir literatura de consum en català, literatura de tots els gèneres i fins i tot literatura dolenta per ser un paA�s normal. Ep, i també hem de continuar mantenint la literatura excelsa que s’està fent, amb una nA?mina d’escriptors molt i molt bona.

Pel que fa a la seva trajectória com a escriptor, com ha estat la seva experiència personal en el món del llibre?

Hi ha hagut de tot, però en general ha estat molt satisfactòria, sobretot en els darrers temps que he tengut la sort de trobar molts bons editors pel mig, gent que creu en la seva feina. Tot i això, crec que entre tots hem de fer més esforA�os perquè els llibres tenguin més visibilitat i més vida efectiva.

Una pregunta que és un clA�ssic: quins consells donaria als escriptors que comencen?

Pocs consells els puc donar, excepte que segueixin el seu instint i que no es deixin seduir per les modes. Si volen fer una novel·la de vampirs, perfecte, però no perquè sigui la moda, sinA? perquè volen superar DrA�cula. I que llegeixin molt, perquè només de la lectura pot sorgir l’escriptura. I després que tenguin molta perserveranA�a.

Com han incidit les noves tecnologies en la seva feina?

BA�, supA?s que ens han afectat com a tots. Els blocs i el facebook, que són les que millor conec, serveixen per tenir una major visibilitat, tot i que de vegades penso que moltes vegades som molt més exhibicionistes que voyeurs, és a dir, que escrivim a les xarxes socials allò que ens rota, com si fos el missatge d’un nA�ufrag, molt sovint sense llegir el que milers d’altres nA�ufrags han escrit a la mateixa central de correspondA?ncia. I, per descomptat, fan perdre molt de temps. Abans, un comprava un diari i el llegia, ara en linka deu o dotze diferents i no en llegeix bA� cap, i passem molt temps a l’exhibició pública. Possiblement, la feina diA�ria d’un escriptor avui en dia sigui, més o manco així: un 70% d’autopromoció (de vegades pagada, com conferA?ncies, clubs de lectura, taules rodones i altres activitats similars), un 20% de lectura, un 10% d’escriptura.

Entrevista: Albert Calls