17-09-2013

francesc-miralles-01

Entrevista a l’escriptor Francesc Miralles

Reproduïm  l’entrevista d’Albert Calls, periodista, escriptor i col·laborador de La Comarcal Edicions, a Francesc Miralles per al setmanari La Clau

 

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és novel·lista, compositor i periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat. Va començar treballant de cambrer, de professor d’idiomes i de traductor d’alemany i anglès de llibres d’espiritualitat i teràpies alternatives. Aquesta darrera feina li va permetre accedir al món editorial sent contractat com a editor per un segell d’autoajuda. L’any 2001 va guanyar el premi Gran Angular amb la novel·la juvenil Un haiku per a l’Alícia, uns anys després el premi Columna Jove amb Interrail, i des de llavors s’ha dedicat únicament a escriure, a més de fer d’assessor literari per a diferents editorials i una agència. De les seves novel·les per a lectors adults destaquen Amor en minúsculaTant debo fossis aquí, publicades en 14 i 7 països respectivament, a més dels thrillers protagonitzats pel periodista Leo Vidal, molt coneguts pel públic: El quart reichLa profecia 2013El secret de Picasso. També cal destacar la sèrie juvenil Retrum, traduïda a 7 idiomes; i El laberint de la felicitat, escrit en co-autoria amb Àlex Rovira i que ja ha estat traduïda a 10 idiomes. Amb Rovira, precisament, va rebre, l’any 2009, el VIII Premi Torrevieja per la novel·la L’última resposta, traduïda a 8 idiomes. Actualment combina la literatura i el periodisme –escriu mensualment a El País Semanal– amb la seva banda de música NIKOSIA, que ha editat els discos The long journey of wolfes, The ghost of tomorrow i Panda Sonora. Una part important de la seva producció es centra en l’autoajuda, el coaching i la literatura inspiracional, gèneres que ha conreat amb obres com 365 ideas para cambiar tu vida i les més recents Cineterapia i La dieta espiritual. Aquesta darrera es presenta com una proposta revolucionària per eliminar tot allò que sobrecarrega la nostra vida mitjançant un programa pràctic per fer-nos caminar més lleugers de dia en dia.

Amb ‘La dieta espiritual’, el nou llibre que ha publicat, què vol transmetre als lectors?

En aquest llibre hi trobaran un programa per desaprendre els mals hàbits que sobrecarreguen la nostra vida, per treure’ns de sobre tots els quilos de negativitat que ens sobren.

Perdre ‘pes físic’, del nostre cos, i perdre ‘pes espiritual’, és un procés que està inevitablement entrellaçat?

L’ansietat està directament relacionada amb el sobrepès físic, això està comprovat. Precisament, les persones ansioses que no són fumadores obren la nevera molts més cops dels que haurien de fer-ho.

Segons el que planteja en el llibre, quines són les principals actituds tòxiques que hem de deixar de banda per alleugerir el nostre ‘pes espiritual’?

Jo al llibre n’he tipificat un total de 24. Entre les més importants estarien el mal hàbit de ‘pre-ocupar-se’ o la dependència de les opinions alienes. Entre la resta hi ha l’estrès, la rigidesa mental, l’enveja i la gelosia, l’ego, quedar-se en el passat, la impaciència, el perfeccionisme…

Per a la societat i per tant, per a les persones, són uns moments de crisi molt intensa. Es detecta, però, encara que sigui en l’horitzó, un canvi de paradigma social?

Això del canvi de paradigma és un tòpic, perquè quan torni a remuntar l’economia tornarem a la mateix inconsciència d’abans. Però és cert que en moments de crisi la gent té més temps per dedicar a l’espiritualitat i a la recerca d’un mateix.

No pot deixar-se de banda, però, que diàriament dominen més les males notícies que les bones. Com plantar-hi cara a aquest fet que, d’altra banda, és molt difícil de controlar des de la individualitat?

Desconnectant les notícies. M’ho deia l’altre dia un taxista que posava música clàssica al seu cotxe. Li vaig dir: “Quin plaer no haver d’escoltar males notícies”. I em va contestar: “No me’n cap una de sola més. He escollit aïllar-me perquè no m’afectin.”

Actualment podem accedir a muntanyes de llibres de psicologia i autoajuda. Com seleccionem allò que ens interessa i ho separem del que és més aviat ‘fum’?

Hem de pensar en un procés similar a quan trïem les novel·les que ens agraden, cal doncs que cada persona trobi aquell llibre que li escau per a la seva situació personal.

No és una contradicció que una part del món lluiti per aprimar-se i una altra, molt més gran, no tingui l’opció de fer-ho?

En el teòric primer món, les persones socialment desafavorides tenen més risc d’obesitat perquè la seva alimentació és rica en greixos i de mala qualitat, del tipus ‘fast food’, mentre que els prims són els rics. Al tercer món, en canvi, passa a l’inrevès.

Cal una major didàctica social, per exemple als centres escolars, per fomentar una major ‘cultura emocional’?

Seria molt positiu, sí. En alguns centres ja es comença a fer.

Les noves tecnologies ens esclavitzen o ens alliberen?

Ens esclavitzen si estem al servei de la màquina, ens alliberen si posem la màquina al nostre servei.

Per aprimar-se el primer que cal és relaxar-se, un ‘punt de quietud’, vaja?

Un ‘punt de quietud’ permet aprimar-se o qualsevol altra cosa que ens proposem.

 

Fragments de La dieta espiritual


“Només cal eliminar tot el que ens sobra, les actituds que dificulten la nostra existència, per arribar a l’harmonia que ha quedat ofegada a sota de les capes inútils i disfuncionals.

He batejat aquest mètode com la dieta espiritual perquè, setmana rera setmana, ens proposarem aprimar-nos de tot el que no només no ens alimenta, sinó que a més suposa un llast per a la nostra vida diària”.

(…)

“Preocupar-se és una manera excel·lent de no ocupar-se de les coses, ja que mentre donem voltes al que podríem fer, al que els altres no han fet o al que podria passar, tots els nostres assumptes estan en un estat de paràlisi que ens estalvia prendre decisions i posa-nos en funcionament”.

(…)

“Sis mesures contra l’apatia: Etiqueta els teus hàbits, innova cada dia, apaga el televisor, traça petits plans a curt termini, canvia d’ambient, deixa de queixar-te i pren vitamina I, d’imaginació”.

 

 



Share on Facebook