L’autor de Premià de Mar Pep Bras presenta després d’un llarg parA?ntesi literari la novel·la La vida en siete minutos (Seix Barral). Periodista i escriptor, ha treballat 16 anys com a guionista a El Terrat d’Andreu Buenafuente. Destaca d’aquesta trajectória la seva feina a El Terrat de rA�dio, La Cosa Nostra, A PA?l, ‘Alaska y Mario’ i les dues gales dels premis Goya. També ha estat guionista de Julia Otero i Isabel Gemio, i director del programa ‘Va de cine’ de TVE. Però no pot deixar-se de banda que Pep Bras va fer les seves primeres lletres al grup literari La Font del Cargol, liderat per Valerià Pujol, un dels referents culturals de la literatura del Maresme els anys 80, del qual van formar part d’altres autors com Martí Rosselló, Rafael Vallbona o Maria Antonia Grau. Ara, ambA� La vida en siete minutos, A�Bras torna a la literatura, després de nombrosos títols entre els quals destaquen els reculls de relats La mosca al nas (1985) o El vaixell de les vagines voraginoses (1987, Premi La sonrisa vertical). és amb la novel·la L’edat dels monstres (1998) però, que fa un punt i apart en la seva obra i s’encamina cap a horitzonts literaris més ambiciosos.

‘La televisiA? està vivint una de les A?poques daurades a nivell de sèries’

Quines són les claus que determinen la seva nova novel·la, La vida en siete minutos?

La vida en siete minutos són moltes novel·les en una. La més evident és una història d’amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de màgia, quan són hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeA?t durant set minuts. Però també és la història que escriu el protagonista, Insomnes, una sèrie de televisiA? on hi ha misteri, assassinats, viatges en el temps. I, entre aquestes dues, hi ha contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges secundaris, etc. Per A?ltim, és un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novel·la que arranquA�s com una comA?dia i acabA�s en drama. En aquest sentit té una estructura semblant a la de les nines russes, perquèA� constantment t’apareix una nova història que no esperaves.

Desprès de publicar el 1999 la novel·laA� L’edat dels monstres, per què tarda tant de temps en treure una nova obra de llarg format com La vida en siete minutos?

D’entrada, tots els escriptors haurien de poder prendre’s tot el temps del món per escriure el llibre que tenen al cap. Treballar en altres feines és una putada (perquè allarga els terminis) però, al mateix temps, et permet ser lliure per tardar el que vulguis, no tens cap editor pressionant-te ni cap hipoteca que depengui de què en venguis molts el dia de sant Jordi. Fas el llibre que vols, i l’acabes quan tu decideixes.

Dit això, en realitat no és tant de temps el que he estat sense publicar. La vida en siete minutos la vaig escriure entre el 2006 i el 2009, però vaig començar a donar voltes a l’argument ja a mitjans del 2004. El meu llibre anterior, Sexe, Pentium, clearasil, és del 2000. Pel camí vaig publicar el conte ‘La sogra’ al recull ‘La vida sexual dels germans Miranda’ (2002), vaig escriure teatre (Comando a distància, 2003), vaig guanyar el Premi Paraula de narrativa breu 2008 amb el conte ‘Un senyor’ i vaig publicar el conte ‘SA�ndrome de Charles Bonnet’ a Fora de sèrie. Aquest A?ltim conte, en concret, té un to molt semblant al de La vida en siete minutos, podràem dir que l’un i l’altre són complementaris.

Penso que després d’un llibre com L’edat dels monstres, que representava un punt i a part en la meva obra, havia de prendre’m un cert temps per apuntar bA� el nou tret; si no, corria el risc de repetir solucions. En aquest sentit, el divertimento juvenil Sexe, Pentium’ i els contes van ser una mena de metadona, de v·lvula de refresc mentre anava alambinant la complexa història de La vida en siete minutos.

Propers projectes literaris’

Fa dos anys que treballo en una nova novel·la, que té el títol provisional de La niA�a que hacA�a hablar a las muA�ecas. La història arrenca l’any 1909 amb el naufragi d’un vaixell català davant les costes del Brasil. Moren centenars de persones, i l’A?nic que sobreviu és el meu besavi, Joan Bras. A partir d’aquí, i de l’evolució de la meva fam·lia, traA�o el meu peculiar retrat històric del segle XX, fins acabar als nostres dies. No puc avanA�ar més, però estic disfrutant molt.

Com veu la literatura catalana actual?

El més curiós és que hi hagi tants autors catalans de prestigi (Eduardo Mendoza, Vila-Matas, RuA�z ZafA?n’) que escriuen la seva obra en castellA�. Si em preguntes estrictament per autors d’obra en català, jo diria que la veig com sempre. Hi ha autors molt bons que venen molt, d’altres encara més bons que no venen ni un llibre perquè no surten pels mitjans i es queden a casa a escriure; hi ha bons llibres escrits en català que triomfen a tot Europa i mals llibres però que tenen un títol fantA�stic i arrasen a sant Jordi. L’important és que sapiguem diferenciar uns dels altres. Jo em quedarA� més content el dia que l’Spielberg adapti Quim MonzA?, a més d’Espinosa.

QuA? n’ha tret de bo del treball de guionista per a la seva tasca com a escriptor? I de dolent?

No hauria pogut escriure La vida en siete minutos sense tot el que aprA?s aquests anys com a guionista. Sobretot, l’experiència que em va donar coordinar durant un any una sèrie de televisiA?, preparant amb d’altres guionistes la bA�blia dels personatges, el mapa de trames, els girs, els clif hangers al final de cada episodi. Jo era un escriptor molt més intuA?tiu abans de professionalitzar-me com a guionista. L’A?nic perill és que tendeixis a abusar dels di·legs (l’arma del guionista). Però crec que no és el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto més descrivint que dialogant.

La televisiA? que veiem és tan dolenta com sembla? Cal saber seleccionar?

La televisiA? està vivint una de les A?poques daurades a nivell de sèries. Els millors guionistes, directors, actors i actrius són a les sèries. Hi ha trames més originals que a la majoria de pel·lA�cules que s’estrenen. I no parlo només de produccions americanes. Productes com ‘Sherlock’ o ‘Black mirror’ de la BBC són un plaer per als sentits. I val la pena aprofitar-ho. De la resta, en salvo poca cosa: ‘Salvados’, del gran Jordi A�vole; ‘Buenas noches y Buenafuente’, ‘Alaska y Mario’, els partits del BarA�a’ A�I si no, sempre es pot fer servir la tele per veure sèries comprades en pack, que és una delA�cia.

Les noves tecnologies ajuden a l’escriptor? Canvien els enfocaments literaris?

El més semblant a escriure a mA� és l’ordinador. A partir d’aquí, la resta d’avenA�os són pures distraccions. Em van passar un software especA�fic per fer novel·les, i quan portava 15 dies intentant desxifrar com funcionava, vaig tornar a fer el que Stephen King sempre diu que ha de fer un escriptor: ‘Tancar la porta del despatx i escriure’.

SOBRE LA VIDA EN SIETE MINUTOS

‘No hauria pogut escriure ‘La vida en siete minutos’ sense tot el que he aprA?s aquests anys com a guionista’

La vida en siete minutos sA?n moltes novel·les en una. El lector hi trobarA� des d’una història d’amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de màgia quan són hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeA?t durant set minuts, fins a la sèrie de televisiA? que escriu el protagonista, amb misteris, assassinats i viatges en el temps. També contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges secundaris… ‘A�s un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novel·la que arranquA�s com una comA?dia i acabA�s en drama’, assegura Bras.

En la seva nova etapa, l’autor premianenc ho té clar: ‘Tots els escriptors haurien de poder prendre’s tot el temps del món per escriure el llibre que tenen al cap‘. Pep Bras ha agafat embranzida literària i fa dos anys que treballa en una nova novel·la, amb el títol provisional de La niA�a que hacA�a hablar a las muA�ecas. La nova història que treballa l’autor premianenc té el punt d’arrencada l’any 1909, amb el naufragi d’un vaixell català davant les costes del Brasil. Hi moren centenars de persones, i l’A?nic que sobreviu és el seu besavi, Joan Bras. A partir d’aquest punt i de l’evolució de la seva fam·lia, l’autor traA�a el seu peculiar retrat històric del segle XX, fins acabar als nostres dies. ‘No puc avanA�ar més de la trama, però estic disfrutant molt’, afirma el guionista.

L’ofici que Bras ha aprA?s aquests anys com a guionista l’ha ajudat en l’escriptura de La vida en siete minutos. Coordinar durant un any una sèrie de televisiA? preparant amb d’altres guionistes la BA�blia dels personatges, el mapa de trames, els girs i tots els requeriments que demana cada episodi, li han donat molta experiència, l’ha fet deixar de ser un escriptor molt més intuA?tiu. També ha superat la por a abusar dels di·legs. ‘A�s l’arma del guionista, però crec que no és el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto més descrivint que dialogant’, sentencia Bras, il·lusionat amb la novel·la que ha sortit i també amb la nova que prepara. Satisfaccions de l’ofici d’escriure.

Text: Albert Calls.

Fotos: Cedides.

Entrevista publicada a la revista La Clau, que trobareu en aquest enllaç: La Clau revista 1257