‘Vaig decidir donar veu a les protagonistes i elles van anar mostrant les seves personalitats’

Hem parlat amb l’escriptor i periodista Roger Simeon per tal de saber una mica més sobre el seu nou llibre, disponible a través del nostre sistema de micromecenatge. Oblidant la Cristina, és una novel·la punyent que retrata de manera àgil passiA? i sentiments. El seu autor ens desvetlla en aquesta entrevista algunes de les seves caracterA�stiques més rellevants.

A quins lectors s’adreça ‘Oblidant la Cristina?

Directament a aquells que més fA�cilment es poden identificar amb les protagonistes, és a dir, a persones d’entre 20 i 40 anys. A joves que experimenten, experimentaran casos i situacions semblants. Però també a lectors majors de

40 perquè les experiA?ncies narrades, les sensacions de les protagonistes són molt caracterA�stiques d’una etapa de la vida i, per tant, és probable que ells també les hagin viscudes i les puguin trobar interessants. Encara que només sigui per la nost·lgia del temps passat.

QuA? el va impulsar a escriure aquesta novel·la?

La voluntat d’explorar nous mitjans narratius. Tot allò que havia escrit fins aquell moment es decantava més cap al costumisme o el modernisme més clA�ssic, tant temA�ticament com lA?xicament, i em venia de gust provar nous registres. Així, partint d’una primera idea, les relacions humanes en el seu sentit més ampli (l’amistat, l’amor, els enganys, la feina’), va anar creixent la novel·la.

Per què les protagonistes són dones?

Seguint una mica el que comentava abans, per una voluntat de variar. La majoria dels meus personatges havien estat masculins i em venia de gust explorar el món des d’una altra A?ptica. Vaig decidir donar veu a les protagonistes i elles van anar mostrant les seves personalitats.

Quines influA?ncies de la seva experiència dins del món del teatre hi podem trobar al llibre?

Hi ha alguns temes comuns en tota la meva escriptura (existencialisme, llenguatge, dubtes’) però no considero que la meva vessant de dramaturg hagi tingut una forta influA?ncia en aquesta novel·la. ‘Oblidant la Cristina és un relat que, potser, s’apropa més fA�cilment al cinema, que vol generar imatges visuals i sensacions més cinematogrA�fiques que teatrals. Tot i això, sA?c conscient que tot allò que fem i que vivim ens afecta en major o menor mesura i, per tant, suposo que es podria dir que la preeminA?ncia del di·leg, la poca especificitat de les localitazacions, són elements que he importat de les meves obres de teatre al llibre.

Text: Sílvia Tarragó

Fotos: Cedides

Oblidant la Cristina es pot reservar fins al 12 de gener.