NOTICIES

los-tulipanes-son-siempre-p

‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, a La Gaceta de Salamanca

 

La novelA�la de Maribel Montero, Canada Goose FR impulsada a travA�s del nostre sistema de micromecenatge, Nike Air Max 1 Femme ha estat ressenyada al suplement cultural del periA?dic La Gaceta de Salamanca

 

L’article comenA�a fent una valoraciA? molt positiva del servei de micromecenatge com a nova via per als autors que volen veure la seva obra publicada. nike air pegasus DesprA�s, Timberland Homme destaca el treball de Maribel Montero, Chaussures NEW BALANCE poetessa que s’estrena en elA�camp de la novelA�la amb ‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, nike air max 95 que califica com a interessant i recomenable.


cobertes-novetats

Novetats editorials de La Comarcal Edicions

Els poemaris El mar dels altres i Amor i silenci; els contes infantils de PremiA� de Dalt i de Sant VicenA� de Montalt i la revista Viniyoga 83, sA?n les novetats que presenta La Comarcal. Canada Goose Soldes Cinc nou tA�tols que sa��afegeixen a les publicacions aparegudes darrerament:A� les novelA�les El misteri del PantocrA�tor iA�Los tulipanes son siempre un buen comienzo, iA� la��obra de teatre VerA�.


Entre les novetats que presenta La Comarcal Edicions hi trobem El mar dels altres, de Josep FA�brega, poemari guanyador de la darrera ediciA? del Premi Alella a Maria Oleart, la XVI.

TambA� Amor i silenci, de Marc Freixas, un llibre de poemesA�A�on la��autor reflexiona sobre el mA?n actualA�A�amb el seu particular llenguatge, original i espontani.

En la��A�mbit infantil, dos tA�tols. moncler paris Un A�s el darrer nA?mero de la colA�lecciA? a�?Els contes de PremiA� de Dalta�� a��Enigma 91.4. El segrest da��en FA?lix Maldita��, de Quim FornA�s i Fiol i Xavi Visa Araua��.

Mentre que la��altre estA� ambientat a Sant VicenA� de Montalt a��La Muntala, la llum del gorga��, da��AntA?nia CaA�o BermA?dez i Marion Fitzgerald.

I una altra novetat A�s la publicaciA? de la revistaA�Viniyoga 83, el darrer nA?mero da��aquesta publicaciA? ambA�articles i colA�laboracions de professors i especialistes en diverses disciplines relacionades amb el mA?n del ioga.

Tanmateix, amb la��assessorament de La Comarcal tambA� ha sortit publicat el recull de relatsA�Judith, de Xavier Medina.

MA�s tA�tols

PerA?, a mA�s da��aquestes cinc novetats, La Comarcal Edicions aposta per altres publicacions que han estat editades al llarg de la��any. Chaussures NEW BALANCE La mA�s recent A�sA�Los tulipanes son siempre un buen comienzo, de Maribel Montero, una novelA�la al voltant da��un triangle amorA?s, que es va presentar el passat 18 da��abril a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar.

Una altra aposta A�s la��obra teatralA�VerA�, de SA�lvia Romero, que va ser finalista del 8A? Concurs Literari Vila de GrA�cia i compta amb un prA?leg de la��escriptor LluA�s-Anton Baulenas.A�Un llibretA�que sa��endinsa en els conflictes i les rivalitats que envolten el mA?n de la dramatA?rgia.

TambA�A�El misteri del PantocrA�tor, de Joan Riera, A�s un dels llibres estrelles de La Comarcal. nike internationalist Una novelA�la da��intriga que sa��inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de la��absis de la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll, exposada al Museu Nacional da��Art de Catalunya.

Tots els llibres amb el segell de La Comarcal Edicions es poden encarregar ja a quaselvol llibreria i/o a travA�s de venda de llibres online: Amazon, La Casa del Libro i a El Corte InglA�s.

Pel que fa a les llibreries, la distribiuA?dora A�s MIDAC LLIBRES.

MIDAC LLIBRES

PolA�gon Industrial del Sud-Oest- C/ Raimon Casellas, 5-7

08025A�A�Sabadell

Tel. tn requin pas cher homme 93 746 41 10

Fax.


llibre-tulipanes-web

‘Los tulipanes son siempre un buen comienzo’, disponible amb el servei de micromecenatge

 

A partir d’un triangle amorA?s l’autora, Maribel Montero, retrata alhora els efectes del pas del temps i la forA�a de les emocions

 

Des d’avui i fins el 18 de gener es pot adquirir a travA�s de subscripciA? o venda anticipada la novelA�la Los tulipanes son siempre un buen comienzo.

El llibre narra la crA?nica d’un triangle amorA?s que acaba per desencadenar una tragA?dia que ja s’intueixA� des de les primeres pA�gines. L’acciA?

 

s’inicia l’estiu de 1999, una data emblemA�tica triada per matisar els carA�cters de dos dels protagonistes. Mentre que un representa els valors i les mancances del segle que finalitza, l’altre s’acaba convertint en el paradigma del nou segleA� que s’inicia. I, enmig de tots dos s’hi troba LucA�a, una dona misteriosa que busca el seu lloc al mA?n.

L’autora d’aquesta obra inquietant i reflexiva A�s Maribel Montero, poeta i rapsoda amb un llibre de relats publicat, VisiA?n nocturna, i un altre en preparaciA?.

Si hi estA�s interessat/ada, trobarA�s mA�s informaciA? en el segA?ent enllaA� on tambA� es pot fer la reserva:

Los tulipanes son siempre un buen comienzo – Micromecenatge


Oblidant_

Diari Maresme publica una notA�cia sobre el llibre ‘Oblidant la Cristina’

 

El diari digital es fa ressA? del projecte editorial de micromecenatge impulsat per La Comarcal Edicions

 

Podeu llegir la notA�cia en aquest enllaA�: Roger Simeon retorna a la narrativa.

El llibreA� a��Oblidant la Cristinaa�� sa��ha posat a la venda a travA�s del servei de Micromecenatge, un sistema que permet adquirirA� exemplars anticipadament per tal de poder tirar endavant la publicaciA? d’obres literA�ries.

Les persones interessades en adquirir-lo ja poden reservar els seus exemplars on line buy cheapest cialis en la��apartat de Micromecenatge.

 


Cristina

‘Oblidant la Cristina’, nou llibre disponible a travA�s del micromecenatge

 

Es tracta d’una novelA�la escrita per Roger Simeon, autor molt vinculat amb el mA?n del teatre

 

Oblidant la Cristina A�s un llibre rA�pid, directe, cru i malparlat, perA? tambA� incisiu i reflexiu. El sexe, present en tot el llibre, A�s el vincle que uneix tres amigues i que gestiona la seva relaciA? amb el mA?n. PerA? quan sexe i amor es barregen, les coses sempre acaben malament.

Roger Simeon A�s llicenciat en Filosofia per la Universitat de Girona i en Periodisme per la University of Stirling (EscA?cia). Ha estat premiat en nombrosos concursos literaris (majoritA�riament en el format de conte) i ha colA�laborat en diverses revistes i publicacions, com Diari top selling herbal viagra Maresme o Artezblai.

En el mA?n del teatre ha guanyat el Premi de Teatre de Roses, el 13A? Premi Boira amb la��obra Tu i Jo, i ha estat finalista del 5A? Premi Iniciaa��t de Teatre Breu de Badalona amb El casament. A mA�s, sa��ha encarregat de la direcciA? de Tu i Jo (estrenada el marA� del 2011 a Vic) i de la seva traducciA? a la��anglA?s per a la versiA? britA�nica (You and Me), estrenada el juny del 2012 a Londres. Ha escrit i sa��ha encarregat de la dramatA?rgia da��Els Convidats (obra produA?da pel Teatre ClavA�, estrenada el novembre del 2012); tambA� ha escrit i dirigit la��obra breu Economia fA�cil: entrevista al senyor Rocamora, estrenada a Tordera i representada a Girona, i la��espectacle Musicant, estrenat als Jardins de Can Cuixart de Palafrugell la��estiu del 2011.

Si hi estA�s interessat/ada, clica el segA?ent enllaA� i fes la reserva.

Oblidant la Cristina – Micromecenatge

 


portada-veri

Sa��inicia el procA�s de producciA? del llibre a�?VerA�a��

GrA�cies als lectors que van fer la suscripciA? anticipada a travA�s de la secciA? de micromecenatge, la��ediciA? de la��obra de teatre a�?VerA�a��, de SA�lvia Romero, ja A�s en vies de ser una realitat

Un cop aconseguit la��objectiu de reserves prA?vies, ja hem iniciat el procA�s de producciA? per la qual cosa informem als suscriptors que aviat farem el cA�rrec de la seva reserva a nom de La Impremta da��Argentona, how to get viagra illegaly empresa que realitza el projecte.

La previsiA? A�s que en un mes i escaig hagi finalitzat la producciA? del llibre, i es comenci la��enviament a les persones que la��heu comprat per subscripciA? anticipada per tal que el rebeu a casa vostra.

Tota aquesta informaciA? la��anirem anunciant a la pA�gina web.

 


Arqueologia

‘L’arqueologia medieval en el Maresme’, una publicaciA? amb assessorament de La Comarcal Edicions

 

Es tracta del darrer nA?mero del butlletA� del Grup d’HistA?ria del Casal, chaussures asics que aplega les ponA?ncies i comunicacions de les V Jornades d’HistA?ria i Arqueologia Medieval del Maresme

L’associaciA? cultural Grup d’HistA?ria del Casal de MatarA? A�s una entitat que es dedica a la divulgaciA? de la histA?ria local, vente de asics al foment de la recerca histA?rica i a la defensa del patrimoni histA?ric i cultural.

Des de l’any 1994 editen Felibrejada, nike air max femme la Revista d’HistA?ria i Arqueologia del Maresme, soldes puma chaussure amb articles, timberland actualitat, Soldes Timberland bibliografies i documents relacionats amb aquestes dues ciA?ncies.

Aquesta darrera publicaciA?, new balance 2018 Felibrejada 94,


MaribelMontero

Entrevista a Maribel Montero, autora de a�?Los tulipanes son siempre un buen comienzoa��

 

a�?Me atraA�a indagar en la mirada masculina acerca del amor, y profundizar en la lucha generacionala�?

Maribel Montero ha volgut compartir amb nosaltres alguns dels secrets que amaga la seva primera novela Los tulipanes son siempre un buen comienzo, disponible a travA�s del nostre servei de micromecenatge. En aquesta entrevista ens desgrana les fibres que formen la��entramat da��una historia colpidora i reflexiva.

Los tulipanes son siempre un buen comienzo, A?es una historia de amor o de desamor?

Efectivamente, se trata de una historia de amor, que contiene a su vez varias historias: por un lado, la relaciA?n de Augusto a��el hijo – con LucA�a, estA? contaminada por una sospecha de infidelidad. Esta circunstancia vuelve la relaciA?n inestable, y la pareja oscila de manera continua en un vA�rtigo de encuentros y desencuentros, de ilusiones y desafectos que acaban por asfixiarla, y que desde luego la hacen muy atractiva para el lector, que a menudo reconoce las dudas, las oscilaciones, los diferentes estados A�del alma, en sA� mismo.
Por otro lado, la relaciA?n de Augusto (padre) con LucA�a estA? llena de interesantes matices. A�Cuando el magistrado intenta conquistar a esa mujer, estA? al mismo tiempo compitiendo con su hijo, buscando sus propios lA�mites, tratando de demostrar- creo que es muy masculino- que A�l puede ser mejor amante, o llegar mA?s alto- y que la a�?edad de las mermasa�?, como A�l mismo dice en un pasaje de la novela, no ha hecho estragos en su cuerpo y en su espA�ritu.
Son, pues, dos historias de amor, y son dos personajes que se miran el uno en el otro como en un espejo y que deben resolver un conflicto de identidad, que ya aparece metafA?ricamente planteado en la coincidencia del nombre de pila. Parka Canada Goose A�Y LucA�a, siempre ambigua y escurridiza, permite que cada uno de ellos evolucione en la bA?squeda del propio camino. Porque A�sta es tambiA�n una historia de comienzos y finales, que transcurre durante los tres meses de verano, un tiempo muy breve e intenso, tras el cual los personajes se acabarA?n transformando. La evoluciA?n del padre pasa por aprender a asumir su derrota, que concluye en un acto desesperado, en una ofrenda con final trA?gico: la ofrenda de su propia vida. Y la evoluciA?n del hijo, redimido de la sombra protectora y agobiante del padre, tomando las riendas, creciendo a travA�s del arte y del descenso al fondo de sA� mismo, a cuanto en A�l hay de bueno y de malo. Aprendiendo a creer en su propia fuerza, a superar las carencias con las que creciA?.

A?Se dirige a algA?n tipo de lectores en concreto?

Creo que puede interesar a cualquier persona mA�nimamente formada. Y puede interesar, porque retrata personajes y situaciones reconocibles. Aunque la novela parte de un conflicto que creo es bastante original- una mujer se interpone entre un padre y un hijo y esto provoca que sus vidas y sus convicciones choquen, que descubran su verdadera personalidad- cuanto sucede en el papel podrA�a proyectarse a una realidad cercana en la que los sentimientos se llevaran al lA�mite, poniendo patas arriba la existencia. nike air max 90 femme El lector es partA�cipe, no es un sujeto pasivo, es alguien que reflexiona sobre la historia, y que hace sus conjeturas sobre la forma en que acabarA?. Creo que el tipo de narrador en tercera persona ayuda en este caso, pues estA? A�muy prA?ximo a cada uno de los personajes, y las voces de todos ellos se entrecruzan creando un tapiz muy colorido. Al contemplarlo, el lector puede identificarse con su sentir, entender su postura, o notar cierta repulsa. A�Entretanto, puede tambiA�n deleitarse con las descripciones de la ciudad- Barcelona- del mar o de la casa de verano, y con esa mirada comprensiva y a veces crA�tica hacia un mundo que ofrecA�a mA?s seguridades pero que debe dar paso a otra A�poca, otra forma de sentir y de estar.

Usted es poeta y rapsoda, A?cuA?nto hay de poesA�a en esta novela?

ComencA� mi andadura como escritora escribiendo poesA�a. Tanto en mi blog palidofuego como en el resto de mis escritos, me interesa la forma tanto como el fondo. No hay un argumento bueno o malo, sino una forma buena o mala de contar una historia. Soy una a�?yonkia�? de la palabra- aunque este tA�rmino estA� por suerte en desuso-. Me apasiona buscar el sustantivo exacto, el epA�teto adecuado para retratar una emociA?n, una escena, un paisaje, una expresiA?n de la cara, un gesto que parece captado al azara�� Tanto en mis cuentos para adultos como en el taller de escritura que gestiono hay que disponer de los mA�nimos elementos para llegar al mA?ximo, a la excelencia. En el taller, por ejemplo, se a�?desmenuzana�?, se desmontan historias cortas: de Borges a Sherwood Anderson, de Sergi PA�mies a Sakia�� En el cuento cada palabra importa, cada frase debe conducir a la siguiente. veste canada goose Es un aprendizaje diario. La poesA�a y el cuento exigen mucha atenciA?n. AdemA?s, si se es capaz de describir con belleza, con elegancia, con profundidad, de hacer introspecciA?n y tratar de crear algo que perdure-en un momento en que todo parece tan instantA?neo y prescindible- A?por quA� conformarse con lo primero que se te ocurre?
Intento, como digo, que mis textos perduren, que hagan reflexionar y que tengan ese ritmo, ese a�?tempusa�?, que se acerquen a la belleza musical que tiene el poema. bottes ugg soldes Si consigo que las palabras y los personajes de mi novela vibren en el corazA?n de mis lectores, lo habrA� conseguido.

 

A?CA?mo se gestA? Los tulipanes son siempre un buen comienzo?

ComencA� a escribirla en 2002, aunque despuA�s la dejA� reposar. La acciA?n de la novela se sitA?a en 1999. Por lo tanto, transcurre casi paralela en el tiempo.
A?QuA� cA?mo surgiA?? Supongo que fue a partir de la reflexiA?n, de una mirada intuitiva sobre lo que me rodea. acheter asics Me pareciA? interesante enfrentar a dos personajes tan opuestos, que ademA?s pertenecen a una generaciA?n diferente y tienen un vA�nculo familiar de primer grado. Me atraA�a como escritora indagar en la mirada masculina acerca del amor, y tambiA�n me interesaba profundizar un poco en la lucha generacional, en el relevo que por ley de vida toda generaciA?n nueva debe tomar. CreA� a estos dos personajes antagA?nicos. moncler pas cher Al padre socialmente brillante, con un pasado a sus espaldas, con A�xito y reconocimiento profesional, y al hijo, tratando de labrarse un futuro por sA� mismo. Lo que no resulta sencillo cuando no has tenido que luchar para sobrevivir y desconoces por tanto las normas que rigen a�?afueraa�?, mA?s allA? de la situaciA?n desahogada y de clase media-alta. asics sitemap No es fA?cil cuando ademA?s tienes que superar otro hA?ndicap: el A�xito y el poder de tu progenitor, poder que se ejerce de manera sutil, y que lleva implA�citas la protecciA?n y el paternalismo, pero que de algA?n modo tambiA�n humilla.
Creo que en este aspecto la novela es muy actual. El conflicto generacional siempre ha existido, pero la brecha se ha profundizado aA?n mA?s a causa de la coyuntura en la que estamos envueltos; las distancias y la tensiA?n se agrandan. Creo que los chicos en algA?n momento pueden realmente sentir que sus padres son competencia desleal, son usurpadores de su destino, invasivos, por mA?s que el amor y el respeto guA�e sus relaciones.

Text: SA�lvia TarragA?

Fotos: Cedides

Los tulipanes son siempre un buen comienzo es pot reservar fins al 18 de gener.


Pantocrator

‘El misteri del pantA?crator’, una novelA�la d’intriga amb histA?ria, art i sentiments

 

El seu autor, Joan Riera, estA� vinculat al mA?n del teatre i de la cooperaciA? i debuta com a escriptor amb aquest llibre trepidant

El misteri del pantocrA�tor sa��inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de la��absis de la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll, exposada al Museu Nacional da��Art de Catalunya (MNAC).

La principal sospitosa A�s una pintora da��Argentona que interferirA� en la investigaciA? policial, arrossegada per una ferida da��amor que la lliga a la��obra desapareguda. Ajudada per un restaurador que potser estA� ressentit amb el museu; una pedagoga no gaire ortodoxa i un prodigiA?s informA�tic, aviat descobreixen que la pintura robada A�s una reproducciA?.

La recerca del mural autA?ntic i dels sospitosos durA� als personatges a seguir les petjades dels diferents trasllats del PantocrA�tor: des de la��arrencament de les pintures a TaA?ll la��any 1920, passant pel govern de Primo de Rivera, la fugida de la Guerra Civil a Olot i a ParA�s, i el retorn de les pintures a Barcelona durant el franquisme.

La novelA�la transmet esdeveniments de la vida real a travA�s da��una ficciA? versemblant perA? agosarada i, al mateix temps, dA?na agilitat a un discurs intimista i introspectiu.

Segons el seu autor, Joan Riera, a�?el tema principal bascula entre uns misteris artA�stics i da��intriga, i els sentiments amorosos dels protagonistes. La��eix vertebrador A�s la��amor en les seves diferents formes i manifestacions: la recerca, la seducciA?, la pA?rdua, la��abandA?, la ferida, la fugida, la trobada, la��esclat, la quotidianitat, la��ideala�� a�?

Per escriureA�El misteri del PantocrA�tor, Riera ha fet una extensa recerca documental a la Biblioteca i la��Arxiu del MNAC, al ColA�legi Oficial da��Arquitectes de Catalunya i a la��hemeroteca de La Vanguardia.A� TambA� va visitar el Centre da��InterpretaciA? del RomA�nic de la Vall de BoA� i va consultar la Unitat da��InvestigaciA? Patrimonial dels Mossos da��Esquadra.

A la nostra secciA? a�?Bibliotecaa�� trobareu la fitxa del llibre: El misteri del PantocrA�tor.

TambA� podeu llegir una entrevista amb l’autor en aquest enllaA�: Entrevista a Joan Riera.

 


SÍLVIA ROMERO

a�?VerA�a��, nou llibre disponible a travA�s del micromecenatge

 

Es tracta da��una obra de teatre escrita per SA�lvia Romero i Olea que va ser finalista del a�?VIII Concurs Literari Vila de GrA�cia, en la Modalitat de Textos Teatralsa�?

El llibret VerA�, amb prA?leg de LluA�s-Anton BaulenasA�sa��inicia amb una citaciA? de la��obra a�?Terra dels homesa�?, da��Antoine de Saint-ExupA�ry, una clara declaraciA? da��intencions del que hom pot trobar-hi: a�?Per quA? odiar-nos? Som solidaris, estem en el mateix planeta, som els tripulants da��una mateixa nau.a�?

Si hi estA�s interessat/ada, clica el segA?ent enllaA� i fes la reserva.

VerA� - Micromecenatge

TambA� pots llegir una entrevista que li vam fer a l’autora en aquest enllaA�:

5 Preguntes de lletres – SA�lvia Romero


coleccions

Les colA�leccions de llibres de La Comarcal Edicions

 

Els llibres publicats per La Comarcal Edicions es vertebren en diverses colA�leccions, com a�?Poesiaa��, a�?Narrativaa�� i a�?Costa de Llevanta��, que actualment estem redissenyantA� i incorporant-ne de noves

a�?Poesiaa�� acull el premi a�?Alella a Maria Olearta��, un certamen instituA?t en memA?ria de la poeta i narradora vinculada a Alella, Maria Oleart que, amb quinze edicions ja, sa��ha consolidat com un guardA? de prestigi de la poesia catalana.

Podeu veure el darrer volum publicat, a�?MA�s enllA� dels grillsa��, de Laia Llobera, en aquest enllaA�: XV Premi Alella a Maria Oleart.

La colA�lecciA? a�?Narrativaa��, per la seva banda,A� aplega reculls de contes i novelA�les, la darrera de les quals trobareu aquA�: a�?El misteri del pantocrA�tora��.

Les obres de no ficciA? tenen cabuda en les colA�leccionsA� a�?Costa de Llevanta��, que agrupa obres de carA�cter histA?ric i biogrA�fic; a�?La��escandalla��, que se centra en la��assaig; a�?MA� de mortera��, dedicat als llibres de cuina i, per acabar, a�?La calaixeraa��, una secciA? que reuneix tA�tols i publicacions de carA�cter divers.


DSCN2503

A?xit d’assistA?ncia a la presentaciA? de ‘PergamA� llatA�, datat en 1353′

Aquest A�s primer volum d’una nova colA�lecciA? de llibres d’histA?ria de La Comarcal edicions , i va ser presentat a la Biblioteca Ilturo, de Cabrera de Mar, el passat dijous 20 de setembre

La��Ajuntament de Cabrera de Mar, a travA�s de la regidoria de Cultura, ha impulsat l’ediciA? de PergamA� llatA�, datat en 1353 (ParrA?quia de Cabrera de Mar): acta notarial de la donaciA? de la��Hort de la rectoria, un estudi histA?ric realitzat per JesA?s SA?ez MartA�nez.

En ell el seu autor interpreta, tradueix del llatA� i exposa els seus comentaris sobre aquest document, confegint un interessant llibre que aprofundeix en la histA?ria de Cabrera de Mar i la seva gent.

 

En aquesta obra el lector hi pot descobrir com era el municipi a la��A?poca, a travA�s de la feina interpretativa que na��ha fet la��autor.

L’acte de presentaciA? va comptar amb la presA?ncia de l’autor, de mossA?n Raimon Canalias i del periodista Albert Calls.

Fotos: Cedides per la Biblioteca Ilturo.


llibre-pergami

En marxa una nova colA�lecciA? de llibres d’histA?ria de La Comarcal Edicions

 

Seguint en la lA�nia de remodelaciA? de les colA�leccions de La Comarcal, ara li ha tocat el torn a la colA�lecciA? da��histA?ria

 

El primer volum de la nova colA�lecciA? es presentarA� a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el proper dijous dia 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre.

Es tracta del treball da��estudi histA?ric PergamA� llatA�, datat en 1353 (ParrA?quia de Cabrera de Mar): acta notarial de la donaciA? de la��Hort de la rectoria.

La interpretaciA?, traducciA? del llatA� i comentaris da��aquest treball, han estat realitzats per JesA?s SA?ez MartA�nez.

El lector hi pot descobrir com era el municipi a la��A?poca, a travA�s de la feina interpretativa que ha fet la��autor.


IMG_6026

PresentaciA? a Argentona de la novelA�la a�?El misteri del PantocrA�tora��

El SalA? de Pedra da��Argentona serA� la��escenari, el proper dimarts 31 de juliol a les 8 del vespre, de la presentaciA? i lectura de fragments del llibre El misteri del pantocrA�tor, de Joan Riera, un passeig narratiu molt vinculat a diferents racons i personatges de la vila

Riera, autor de diverses obres de teatre, debuta com a escriptor amb aquesta trepidant novelA�la da��intriga publicada a La Comarcal Edicions.

A la nostra secciA? a�?Bibliotecaa�� trobareu la fitxa del llibre: El misteri del PantocrA�tor.

Podeu llegir una entrevista amb l’autor en aquest enllaA�: Entrevista a Joan Riera.

Qui desitgi adquirir el llibre el pot trobar a:

- Grup de llibreries del Bestiari.

-A�A�Robafaves de MatarA?.

- Llibreria Casabella da��Argentona.

-A�Llibreria Arenas da��Argentona.

- Llibreria Laie de Barcelona.

- Directament a La Comarcal Edicions per tramesa a domicili (info@lacomarcaledicions.com).


F - Pep Bras

Entrevista a l’escriptor, periodista i guionista Pep Bras

La��autor de PremiA� de Mar Pep Bras presenta desprA�s da��un llarg parA?ntesi literari la novelA�la La vida en siete minutos (Seix Barral). Periodista i escriptor, ha treballat 16 anys com a guionista a El Terrat da��Andreu Buenafuente. Destaca da��aquesta trajectA?ria la seva feina a El Terrat de rA�dio, La Cosa Nostra, A PA?l, a�?Alaska y Marioa�? i les dues gales dels premis Goya. TambA� ha estat guionista de Julia Otero i Isabel Gemio, i director del programa a�?Va de cinea�? de TVE. PerA? no pot deixar-se de banda que Pep Bras va fer les seves primeres lletres al grup literari La Font del Cargol, liderat per ValeriA� Pujol, un dels referents culturals de la literatura del Maresme els anys 80, del qual van formar part da��altres autors com MartA� RossellA?, Rafael Vallbona o Maria AntA?nia Grau. Ara, ambA� La vida en siete minutos, A�Bras torna a la literatura, desprA�s de nombrosos tA�tols entre els quals destaquen els reculls de relats La mosca al nas (1985) o El vaixell de les vagines voraginoses (1987, Premi La sonrisa vertical). A�s amb la novelA�la La��edat dels monstres (1998) perA?, que fa un punt i apart en la seva obra i sa��encamina cap a horitzonts literaris mA�s ambiciosos.

a�?La televisiA? estA� vivint una de les A?poques daurades a nivell de sA?riesa�?

Quines sA?n les claus que determinen la seva nova novelA�la, La vida en siete minutos?

La vida en siete minutos sA?n moltes novelA�les en una. La mA�s evident A�s una histA?ria da��amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de mA�gia, quan sA?n hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeA?t durant set minuts. PerA? tambA� A�s la histA?ria que escriu el protagonista, Insomnes, una sA?rie de televisiA? on hi ha misteri, assassinats, viatges en el temps. I, entre aquestes dues, hi ha contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges secundaris, etc. Per A?ltim, A�s un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novelA�la que arranquA�s com una comA?dia i acabA�s en drama. En aquest sentit tA� una estructura semblant a la de les nines russes, perquA?A� constantment ta��apareix una nova histA?ria que no esperaves.

DesprA�s de publicar el 1999 la novelA�laA� L’edat dels monstres, per quA? tarda tant de temps en treure una nova obra de llarg format com La vida en siete minutos?

Da��entrada, tots els escriptors haurien de poder prendrea��s tot el temps del mA?n per escriure el llibre que tenen al cap. Treballar en altres feines A�s una putada (perquA? allarga els terminis) perA?, al mateix temps, et permet ser lliure per tardar el que vulguis, no tens cap editor pressionant-te ni cap hipoteca que depengui de quA? en venguis molts el dia de sant Jordi. Fas el llibre que vols, i la��acabes quan tu decideixes.

Dit aixA?, en realitat no A�s tant de temps el que he estat sense publicar. La vida en siete minutos la vaig escriure entre el 2006 i el 2009, perA? vaig comenA�ar a donar voltes a la��argument ja a mitjans del 2004. El meu llibre anterior, Sexe, Pentium, clearasil, A�s del 2000. Pel camA� vaig publicar el conte a�?La sograa�? al recull a�?La vida sexual dels germans Mirandaa�? (2002), vaig escriure teatre (Comando a distA�ncia, 2003), vaig guanyar el Premi Paraula de narrativa breu 2008 amb el conte a�?Un senyora�? i vaig publicar el conte a�?SA�ndrome de Charles Bonneta�? a Fora de sA?rie. Aquest A?ltim conte, en concret, tA� un to molt semblant al de La vida en siete minutos, podrA�em dir que la��un i la��altre sA?n complementaris.

Penso que desprA�s da��un llibre com La��edat dels monstres, que representava un punt i a part en la meva obra, havia de prendrea��m un cert temps per apuntar bA� el nou tret; si no, corria el risc de repetir solucions. En aquest sentit, el divertimento juvenil Sexe, Pentiuma�� i els contes van ser una mena de metadona, de vA�lvula de refresc mentre anava alambinant la complexa histA?ria de La vida en siete minutos.

Propers projectes literarisa��

Fa dos anys que treballo en una nova novelA�la, que tA� el tA�tol provisional de La niA�a que hacA�a hablar a las muA�ecas. La histA?ria arrenca la��any 1909 amb el naufragi da��un vaixell catalA� davant les costes del Brasil. Moren centenars de persones, i la��A?nic que sobreviu A�s el meu besavi, Joan Bras. A partir da��aquA�, i de la��evoluciA? de la meva famA�lia, traA�o el meu peculiar retrat histA?ric del segle XX, fins acabar als nostres dies. No puc avanA�ar mA�s, perA? estic disfrutant molt.

Com veu la literatura catalana actual?

El mA�s curiA?s A�s que hi hagi tants autors catalans de prestigi (Eduardo Mendoza, Vila-Matas, RuA�z ZafA?na��) que escriuen la seva obra en castellA�. Si em preguntes estrictament per autors da��obra en catalA�, jo diria que la veig com sempre. Hi ha autors molt bons que venen molt, da��altres encara mA�s bons que no venen ni un llibre perquA? no surten pels mitjans i es queden a casa a escriure; hi ha bons llibres escrits en catalA� que triomfen a tot Europa i mals llibres perA? que tenen un tA�tol fantA�stic i arrasen a sant Jordi. La��important A�s que sapiguem diferenciar uns dels altres. Jo em quedarA� mA�s content el dia que la��Spielberg adapti Quim MonzA?, a mA�s da��Espinosa.

QuA? n’ha tret de bo del treball de guionista per a la seva tasca com a escriptor? I de dolent?

No hauria pogut escriure La vida en siete minutos sense tot el que aprA?s aquests anys com a guionista. Sobretot, la��experiA?ncia que em va donar coordinar durant un any una sA?rie de televisiA?, preparant amb da��altres guionistes la bA�blia dels personatges, el mapa de trames, els girs, els clif hangers al final de cada episodi. Jo era un escriptor molt mA�s intuA?tiu abans de professionalitzar-me com a guionista. La��A?nic perill A�s que tendeixis a abusar dels diA�legs (la��arma del guionista). PerA? crec que no A�s el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto mA�s descrivint que dialogant.

La televisiA? que veiem A�s tan dolenta com sembla? Cal saber seleccionar?

La televisiA? estA� vivint una de les A?poques daurades a nivell de sA?ries. Els millors guionistes, directors, actors i actrius sA?n a les sA?ries. Hi ha trames mA�s originals que a la majoria de pelA�lA�cules que sa��estrenen. I no parlo nomA�s de produccions americanes. Productes com a�?Sherlocka�? o a�?Black mirrora�? de la BBC sA?n un plaer per als sentits. I val la pena aprofitar-ho. De la resta, en salvo poca cosa: a�?Salvadosa�?, del gran Jordi A�vole; a�?Buenas noches y Buenafuentea�?, a�?Alaska y Marioa�?, els partits del BarA�aa�� A�I si no, sempre es pot fer servir la tele per veure sA?ries comprades en pack, que A�s una delA�cia.

Les noves tecnologies ajuden a l’escriptor? Canvien els enfocaments literaris?

El mA�s semblant a escriure a mA� A�s la��ordinador. A partir da��aquA�, la resta da��avenA�os sA?n pures distraccions. Em van passar un software especA�fic per fer novelA�les, i quan portava 15 dies intentant desxifrar com funcionava, vaig tornar a fer el que Stephen King sempre diu que ha de fer un escriptor: a�?Tancar la porta del despatx i escriurea�?.

SOBRE LA VIDA EN SIETE MINUTOS

a�?No hauria pogut escriure a�?La vida en siete minutosa�� sense tot el que he aprA?s aquests anys com a guionistaa�?

La vida en siete minutos sA?n moltes novelA�les en una. El lector hi trobarA� des da��una histA?ria da��amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de mA�gia quan sA?n hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeA?t durant set minuts, fins a la sA?rie de televisiA? que escriu el protagonista, amb misteris, assassinats i viatges en el temps. TambA� contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges secundaris… a�?A�s un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novelA�la que arranquA�s com una comA?dia i acabA�s en dramaa�?, assegura Bras.

En la seva nova etapa, la��autor premianenc ho tA� clar: a�?Tots els escriptors haurien de poder prendrea��s tot el temps del mA?n per escriure el llibre que tenen al capa�?. Pep Bras ha agafat embranzida literA�ria i fa dos anys que treballa en una nova novelA�la, amb el tA�tol provisional de La niA�a que hacA�a hablar a las muA�ecas. La nova histA?ria que treballa la��autor premianenc tA� el punt da��arrencada la��any 1909, amb el naufragi da��un vaixell catalA� davant les costes del Brasil. Hi moren centenars de persones, i la��A?nic que sobreviu A�s el seu besavi, Joan Bras. A partir da��aquest punt i de la��evoluciA? de la seva famA�lia, la��autor traA�a el seu peculiar retrat histA?ric del segle XX, fins acabar als nostres dies. a�?No puc avanA�ar mA�s de la trama, perA? estic disfrutant molta�?, afirma el guionista.

La��ofici que Bras ha aprA?s aquests anys com a guionista la��ha ajudat en la��escriptura de La vida en siete minutos. Coordinar durant un any una sA?rie de televisiA? preparant amb da��altres guionistes la BA�blia dels personatges, el mapa de trames, els girs i tots els requeriments que demana cada episodi, li han donat molta experiA?ncia, la��ha fet deixar de ser un escriptor molt mA�s intuA?tiu. TambA� ha superat la por a abusar dels diA�legs. a�?A�s la��arma del guionista, perA? crec que no A�s el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto mA�s descrivint que dialoganta�?, sentencia Bras, ilA�lusionat amb la novelA�la que ha sortit i tambA� amb la nova que prepara. Satisfaccions de la��ofici da��escriure.

Text: Albert Calls.

Fotos: Cedides.

Entrevista publicada a la revista La Clau, que trobareu en aquest enllaA�: La Clau revista 1257


poemes-per-la-marato

La tramesa de ‘Poemes per a la MaratA?’ ja s’ha iniciat

 

Totes aquelles persones que van adquirir el llibre i el CD ‘Poemes per a la MaratA?’ comenA�aran a rebre’l molt aviat

Com a avanA�ament de la publicaciA?, transcrivim el fragment del prA?leg, de l’escriptora i presidenta de l’AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), SA�lvia Romero:

Poemes per a la MaratA? es va idear com a proposta associativa i solidA�ria per colA�laborar amb la MaratA? de TV3 del desembre de 2011, dedicada a la regeneraciA? i trasplantament d’A?rgans i teixits. L’objectiu era promoure l’escriptura de poemes breus sobre aquesta temA�tica, amb la intenciA? que diversos artistes els ilA�lustressin i que l’obra resultant es poguA�s exposar i vendre (donatiu per a la MaratA?).

Aquest era el projecte inicial, pero Poemes per a la MaratA? va rebre tan bona acollida i tna gran participaciA? desinteressada de poetes i artistes que, des de l’ARC, vam decidir fer un pas endavant. La present ediciA? A�s el resultat d’aquest nou esforA�, la clara resposta a la forA�a i l’empenta de l’associacionisme.” (SA�lvia Romero).

 


llibres-educatius

Les publicacions del sector da��EducaciA?, prioritA�ries per a La Comarcal Edicions

Da��entre els diversos A�mbits als quals sa��adreA�a La Comarcal Edicions en el seu apartat de serveis editorials, la��EducaciA? A�s un en el qual es treballa per desenvolupar els projectes que al llarg dels anys han donat prestigi i han consolidat el segell editorial

A travA�s de la��equip tA?cnic de La Impremta da��Argentona sa��han publicat agendes escolars, revistes, butlletins, memA?ries, dossiers, treballat en la��elaboraciA? i manteniment de webs o la realitzaciA? de contes a�?a midaa��a�� i molts da��altres projectes grA�fics destinats a proporcionar una bona comunicaciA? entre el centre, les famA�lies i estudiants i aixA� oferir, alhora, la millor imatge per transmetrea��n els valors.

Actualment, entre da��altres propostes que tenim per als centres, hi ha la possibilitat de fer un agenda escolar prA?pia, amb les caracterA�stiques especA�fiques de cadascun.

Consulteu les nostres ofertes.

info@lacomarcaledicions.com


poemes-per-la-marato

399 euros per a la MaratA?

La Comarcal Edicions – La impremta da��Argentona ha ingressat al compte de la MaratA? de TV3 un total de 399 euros que sA?n el benefici obtingut de la venda dels llibres i el CD a�?Poemes per a la MaratA?a��

Properament tambA� rebran notificaciA? per correu les persones que van adquirir el llibre i el CD, amb justificant de la��ingrA�s.

En paralA�lel, tant el llibre com el CD es troben en la recta final de la seva ediciA?. Aquests dies sa��estan revisant les proves perquA? entri finalment a impremta.

La previsiA? A�s que durant la segona quinzena de juliol, les persones que el van adquririr el rebin a casa seva.


Foto Joan Londres

Entrevista a Joan Riera, autor de ‘El misteri del pantocrA�tor’

Joan Riera ha escrit diverses obres de teatre (A 10 metres sota la��asfalt, Silenci de guerra, De Delfos al Bronx, La carA�cia de la nit) i na��ha traduA?t da��altres (Esclats, MaratA? de Nova York). Ha tingut companyia prA?pia, Inventari Teatral, durant 7 anys.Va crear la��empresa Hestium disseny i producciA?, amb la que va dissenyar i produir esdeveniments culturals com festivals de mA?sica, espectacles infantil i lliuraments de premis. Ha treballat amb Mubimedia en la realitzaciA? de diversos museus i exposicions: Museu del Tabac Reig, Museu del Perfum JA?lia, La Farga Rossell i El RomA�nic a Andorra.Va ser director de la��ONG MetrA?poli que va obrir 60 centres de dinamitzaciA? social en 14 paA?sos en vies de desenvolupament. Actualment A�s assessor de sensibilitzaciA? a la��ONG Intervida, on formula i dissenya exposicions i activitats per fer entendre les diferA?ncies nord-sud, provocar consciA?ncia crA�tica i promoure accions que generin transformaciA? social.

Amor, histA?ria i misteri sA?n presents a la trama de la novelA�la a�?El misteri del PantocrA�tora��

QuA? el va impulsar a escriure una novelA�la?

Un instint irrefrenable que va sorgir da��un sopar da��amics. Els mirava, els escoltava, els admirava i pensava: a�?Aquesta gent A�s collonuda. He da��aprofitar la seva saviesa per imaginar altres vides.a�? I a partir da��aquA� vaig crear una histA?ria de ficciA?, alimentant-me dels amics.

La��acciA? transcorre en diverses A?poques histA?riques. Li va dur molt de temps documentar-se?

Vaig estar un any anant cada setmana a consultar la biblioteca i la��arxiu del MNAC. Tot i que el gruix principal de la novelA�la es situa en el present, certament hi ha un recorregut que obligava a investigar des de comenA�ament de 1900, quan DomA?nech i Montaner va descobrir el fresc del PantocrA�tor amagat darrere un retaula gA?tic a la��esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll.

Per quA? va triar el PantocrA�tor?

Em calia una obra emblemA�tica, de fA�cil reconeixement popular, i sobretot de representaciA? artA�stica i cultural del paA�s. Da��aquesta manera el xoc social seria mA�s gros en ser robat, i encara mA�s traumA�tic descobrir que es tractava da��una reproducciA?, una cA?pia. Coneixent una mica del RomA�nic catalA� sa��entA�n una part de la nostra histA?ria, i situar-se davant la imatge da��aquell DA�u obre tot un camA� cap a la transcendA?ncia.

A mA�s, el fet que fos una pintura mural enganxada a un absis encara feia el robatori mA�s complicat i per tant mA�s enginyA?s i divertit.

QuA? tA� mA�s pes en la��argument: el misteri, la histA?ria, la��art o la��amor?

La��amor A�s el tema principal, la visiA? da��una dona ferida da��amor, que sense saber per quA? la��ha perdut i es troba amb el buit, la solitud. I des da��aquA� baix sa��endinsa en la��art, i A�s a travA�s de la��art que sa��explica ella mateixa, que pinta aquest dolor. Colors, textures i traA�os reflecteixen la seva evoluciA? emocional.

I la histA?ria emmarca els fets, les trames paralA�leles del devenir enigmA�tic del desaparegut PantocrA�tor i del llarg recorregut de la protagonista amb el seu estimat. Tots tenim les nostres referA?ncies, el nostre destA� camina amb esdeveniments histA?rics que poden modificar la nostra cultura i les nostres relacions.

I el misteri A�s la��essA?ncia de la novelA�la: el misteri de la veritat o la falsedat, de la��existA?ncia da��un DA�u o da��una transcendA?ncia, de la��autenticitat da��una obra da��art o de la puresa de la��amora�� uns i altres fins el mA�s enllA�?

La recerca del PantocrA�tor amaga alguna a�?metA�foraa��, a

lguna simbologia?

A�s un sA�mbol, una icona per meditar sobre les creences, diferents a la��edat mitjana que pretenien sotmetre als fidels amb aquests pantocrA�tors, i ara que ho veiem com una obra sublim de grandesa i amor. Parlar de vertader o fals amb una obra tan famosa, tambA� facilita provocar un debat sobre que A�s o com ha de ser la��autenticitat.

Quins dels personatges A�s el seu preferit?

SA?c el pare de tots ells, no em facis escollir (ja, ja!). EstA� clar que la Maria AnglA?s, la protagonista, A�s en qui he abocat mA�s intensitat i energia, amb qui he fet el gran exercici de posar-me a la seva pell; pintar, sentir, entendre, estimar com ella.

PerA? ma��encanta en Pau, el seu company, intelA�lectual rebel, seductor silenciA?s, bohemi, brillant.

I la colla da��amics que els acompanyen sA?n genials, amb les seves aptituds enlluernadores i les seves penombres miserables; tan humans!

I no puc oblidar a Maties Angelat, el sotsinspector que viu de la��anA�lisi racional, perA? que es va encomanant de la��encanteri del PantocrA�tor i de la Maria AnglA?s.

QuA? hi podem trobar en cadascA? da��ells?

En la Maria passiA?, creativitat, aire, sang, lluita i esperanA�a.

En en Pau inconformisme, estudi, exclusiA?, provocaciA?, romanticisme.

En els amics complicitat, creixement, insatisfacciA?, coneixement, experiA?ncia.

En Maties quotidianitat, pragmatisme, intuA?ciA?, feblesa, intelA�ligA?ncia.

La seva novelA�la va nA�ixer com a projecte finanA�at per petites aportacions individuals. Com valora aquesta experiA?ncia de a�?crowdfundinga��?

Ha estat fantA�stica! Cal trobar noves fA?rmules per poder engegar projectes sense que les empreses, les editorials en aquest cas, no siguin les A?niques que arrisquen i perden. Em sembla encertat que el mateix creador sigui el seu propi a�?productora�?, que per la meva trajectA?ria professional ja A�s una cosa habitual. Ara, amb la plataforma cultural Verkami, tens una eina genial, de qualitat, on pots confeccionar el teu projecte i desprA�s espavilar-te per dissenyar un bon pla de difusiA?, embolicar a prou amics perquA? en parlin i aconseguir la��objectiu. Aquest cop ha estat possible, ha sortit molt bA� i he aconseguit prou mecenes per poder editar el llibre.

Hi haurA� una continuaciA? de a�?El misteri del PantocrA�tora�� o es una histA?ria completament tancada?

No hi he pensat en segones parts. Si bA� A�s cert que els personatges donarien per fer una novelA�la de cadascun da��ells, prefereixo assaltar nous reptes, alguna cosa diferent.

TA� algun projecte literari pel futur, perA??

DA�lia, els amors de la florista. Ta��agrada el tA�tol? SA?n possibles histA?ries da��amor da��una noia que treballa en una floristeria que imagina com seria la seva vida amb diferents parelles. MA�s en clau de faula, una atmosfera AmA�lie.

PerA? encara estA� molt verd, i tinc tot da��idees i arguments al meu cap que demanen torn per sortir al paper. Ja veurem. Ara per ara cal parlar da��El misteri del PantocrA�tor, que ma��ha costat molt arribar fins aquA� i desitjo que els lectors passin unes bones estones llegint-la.

Entrevista: SA�lvia TarragA?.

Fitxa del llibre: El misteri del pantocrA�tor.

MA�s informaciA?: NotA�cia.

zp8497586rq


portada-Pantocrator-gran

‘El misteri del pantocrA�tor’, de Joan Riera, nou llibre publicat a La Comarcal

 

L’autor, vinculat al mA?n del teatre i la cooperaciA?, debuta com a escriptor amb aquesta trepidant novelA�la d’intriga que incorpora histA?ria, art i sentiments

El misteri del pantocrA�tor‘ s’inicia amb el robatori de la coneguda pintura mural de l’absis de l’esglA�sia de Sant Climent de TaA?ll, exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La principal sospitosa A�s una pintora d’Argentona que interferirA� en la investigaciA? policial, arrossegada per una ferida da��amor que la lliga a l’obra desapareguda. Ajudada per un restaurador que potser estA� ressentit amb el museu; una pedagoga no gaire ortodoxa i un prodigiA?s informA�tic, aviat descobreixen que la pintura robada A�s una reproducciA?.

La recerca del mural autA?ntic i dels sospitosos durA� als personatges a seguir les petjades dels diferents trasllats del PantocrA�tor: des de la��arrencament de les pintures a TaA?ll la��any 1920, passant pel govern de Primo de Rivera, la fugida de la Guerra Civil a Olot i a ParA�s, i el retorn de les pintures a Barcelona durant el franquisme.

La novelA�la transmet esdeveniments

 

de la vida real a travA�s da��una ficciA? versemblant perA? agosarada i, al mateix temps, dA?na agilitat a un discurs intimista i introspectiu.

Segons el seu autor, Joan Riera, “el tema principal bascula entre uns misteris artA�stics i da��intriga, i els sentiments amorosos dels protagonistes. La��eix vertebrador A�s la��amor en les seves diferents formes i manifestacions: la recerca, la seducciA?, la pA?rdua, la��abandA?, la ferida, la fugida, la trobada, la��esclat, la quotidianitat, la��ideal… “

Per escriure ‘El misteri del PantocrA�tor’, Riera ha fet una extensa recerca documental a la Biblioteca i la��Arxiu del MNAC, al ColA�legi Oficial da��Arquitectes de Catalunya i a l’hemeroteca de La Vanguardia.A� TambA� va visitar el Centre d’InterpretaciA? del RomA�nic de la Vall de BoA� i va consultar la Unitat da��InvestigaciA? Patrimonial dels Mossos da��Esquadra.

A la nostra secciA? ‘Biblioteca’ trobareu la fitxa del llibre: El misteri del PantocrA�tor.

PresentaciA?: Dijous 21 de juny, a dos quarts de sis de la tarda, a l’auditori B del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

zp8497586rq


Marató

XIII MaratA? de Poesia en AcciA?

 

El colA�lectiu Poesia en AcciA? celebra, aquest proper dissabte 16 de juny, una nova ediciA? de la seva MaratA? dedicada a la poesia i a la solidaritat

Enguany, els actes que formen part d’aquesta jornada tindran lloc al Reial Cercle ArtA�stic de Barcelona (c/Arcs, 5). Segons explica un dels organitzadors, el poeta i escriptor Guillem Vallejo, a mA�s de poesia, art, mA?sica i danA�a ” Hi

haurA� tambA� tallersA�d’origami i de reciclatge i un dinarA�multicultural a una preciosa terrassa del mateix Cercle ArtA�stic”.

Els beneficis obtinguts amb aquesta iniciativa es destinaran a l’associaciA? Amics de la gent gran , una entitat que lluita contra la soledad i la marginaciA? de les persones grans.

Trobareu mA�s informaciA? al bloc de l’associaciA?: Poesia en AcciA?.

zp8497586rq


vermuteditors

La Comarcal a la trobada d’editors mataronins

 

El colA�lectiu Planeta Lletra va organitzar una trobada amb tres editors, el passat dissabte 2 de juny, al qual hi va assistir el nostre colA�laborador Albert Calls

El Centre de FormaciA? Tres Roques de MatarA? va ser el marc de la tertA?lia que, amb el nom de ‘Un vermut amb… Editors mataronins’, organitzava Planeta Lletra.

L’acte, al qual van assistir una trentena de persones, va comptar amb les intervencions de Francesc BechdejA?, que va estar vinculat a edicions 62 i a Cercle de Lectors; Albert Calls, promotor de diverses antologies da��autors amb editorials catalanes i actualment vinculat a La Comarcal edicions; i Claudi Landete, editor de Mundo Imaginario i de la colecciA? Andromeda libros.

El bloc del Taller da��Escriptura Creativa i del Curs de NovelA�la del Centre de FormaciA? Permanent Tres Roques, Planeta Lletra, ha fet una resenya on trobareu tota la informaciA? sobre aques esdeveniment: Un vermut amb… editors mataronins.

 

Foto: Planeta Lletra


Llibreviu

La��AssociaciA? Cultural Llibre Viu envia mA�s de 26.000 llibres per escoles i biblioteques de Paraguai

NOTA DE PREMSA DE L’ASSOCIACIA� CULTURAL LLIBRE VIU

GrA�cies a la colA�laboraciA? i coordinaciA? entre diverses entitats, s’ha materialitzat la��enviament de mA�s de 600 caixes amb mA�s de 26.000 llibres i material escolar amb destinaciA? a Paraguai, on els rebrA� i distribuirA� per escoles i biblioteques la FundaciA?n San Sebastian, amb seu al municipi de San Lorenzo.

La��enviament ha estat possible grA�cies a les donacions de llibres que Llibre Viu rep al seu espai da��intercanvi al barri de Rocafonda. Llibre Viu A�s una associaciA? sense afany de lucre que te com a missiA? la promociA? de la lectura i els llibres i utilitza la��intercanvi entre altres mitjans per aconseguir-ho, amb seu al local que la��Ajuntament de MatarA? li cedeix al barri de Rocafonda.

La gran quantitat de llibres que es reben a la��espai ha fet que, des de fa uns anys, sa��hagi buscat una sortida digna per aquests volums i la millor que han pogut tenir ha estat la��enviament a presons catalanes o a entitats de paA?sos da��HispanoamA?rica, com RepA?blica Dominicana, Cuba, Hondures o Paraguai. En els darrers quatre anys hem enviat mA�s de 150.000 llibres a aquestes destinacions.

Aquest A�s el quart enviament que es realitza a Paraguai. La FundaciA? San Sebastian de San Lorenzo desenvolupa una important labor educativa en els A�mbits de la��educaciA? primA�ria, secundA�ria i universitA�ria, a mA�s da��una significativa labor social en zones rurals de la seva A�rea da��influA?ncia, distribuint llibres, material escolar i altres tipus da��ajudes com bolquers o aliments. Per tal de dotar de recursos i aixA� promoure la��hA�bit de la lectura, els llibres que enviem seran distribuA?ts per 10 escoles i biblioteques.

Llibre Viu ha comptat amb la colA�laboraciA? de la FundaciA? SOS Tucuman, i especialment de Sor Lucia Caram, per a la coordinaciA? de la��enviament amb la��empresa naviera i els seus destinataris. TambA� ha estat una ajuda molt valuosa la del Servei de Manteniment i Serveis de la��Ajuntament de MatarA?, grA�cies al qual sa��han pogut transportar i emmagatzemar les caixes de llibres i material en un espai municipal. En aquest mateix espai, es procedirA� demA� dimecres 23 de maig a partir de les 8:30h. A�del matA�, a la cA�rrega dels llibres en el contenidor que la empresa naviera enviarA� per a que puguin viatjar cap a AmA?rica.

En la foto inferior podeu veure imatges de la rebuda del darrer enviament realitzat a Paraguai,el mes de A�juliol de 2011, aixA� com de la seva classificaciA?, prA?via a la distribuciA?, i de la seva colA�locaciA? en una de les biblioteques a les que van anar destinats una part dels llibres.


poemes-per-la-marató-al-Tarambana-e1335427484857

a�?Poemes per a la MaratA?a��, previst per al mes de juliol

 

El llibre a�?Poemes per a la MaratA?a�� es troba actualment en procA�s editorial. AixA? vol dir que da��una banda sa��estan corregint tots els textos i preparant la maquetaciA? per garantir la qualitat de la��obra. De la��altra, que sa��estA� preparant el CD amb les ilA�lustracions que la��acompanyarA�. Tot plegat no A�s A�un procA�s senzill i demana temps

 

La previsiA?, com ja hem comunicat, A�s que properament anunciem el que sa��ha recaptat per a la MaratA? i es faci la donaciA?. TambA�, que durant el mes de juliol surti editat el llibre amb el CD i us la��enviem a casa. Quan sapiguem el dia el farem pA?blic a travA�s da��aquest espai i de les nostres xarxes socials.

A mesura que estiguem mA�s aprop de veure el projecte tancat, us anirem donant detalls. TambA� us demanem una mica de paciA?ncia, perquA? fer el llibre amb el CD demana tot aquest procA�s. Tanmateix, un cop mA�s us agraA?m el vostre suport per ajudar-nos a fer-lo realitat.


vermut

TertA?lia sobre ediciA? amb Claudi Landete, Albert Calls i Francesc BechdejA?

 

El colA�lectiu Planeta Lletra ha organitzat una trobada amb els tres editors pel proper dissabte 2 de juny, a les 12 del migdia, a la sala da��actes del Centre de FormaciA? Permanent Tres Roques

Francesc BechdejA? ha estat vinculat a edicions 62 i a Cercle de Lectors; Albert Calls, ha promogut diverses antologies da��autors amb editorials catalanes i actualment estA� vinculat a La Comarcal edicions; mentre que Claudi Landete A�s editor de Mundo Imaginario i de la colecciA? Andromeda libros. A partir de les seves experiA?ncies, els convidats parlaran als assistents de la situaciA? actual A�del mA?n editorial, aixA� com de les opcions que tenen els A�escriptors novells.

Trobareu mA�s informaciA? al bloc del Taller d’Escriptura Creativa i del Curs de NovelA�la del Centre de FormaciA? Permanent Tres Roques: Planeta Lletra.

 


379346_3568376521840_1045765618_33046076_727595910_n

Poesia en AcciA? promou el fA?rum de debat ‘A?tica i poesia’

 

L’Ateneu BarcelonA?s acollirA�, el proper divendres 1 de juny, a les set de la tarda, un espai de debat per reflexionar sobre el paper de l’escriptor en l’actualitat

 

Segons explica el coordinador d’aquesta tertA?lia, l’escriptor Guillem Vallejo “Parlarem dels poetes del nostre segle, de quin sA?n els valors humans que sobresurten en la poesia dels nostres dies i quina importA�ncia tA�, si estem d’acord que la tA�, el que poetes del nostre temps diguin la seva (des de la seva vessant creadora) respecte al que estA� passant al seu voltant, diguem-li crisi econA?mica, crisi de valors, crisi d’honestat en algunes de les nostres institucions, crisi de models…”

Vallejo, president de l’associaciA? Poesia en AcciA?, afegeig “La tertA?lia no vol ser el pretext perquA? un expert ens faci una conferA?ncia, sinA? que desitgem que sigui aixA?, un espai de debat, de diA�leg constructiu des del respecte a la diversitat de les idees i buscant sempre diversos punts de vista que ens ajudin a enriquir la nostra posiciA? inicial”.

 


PoemesMarató

El llibre i el CD de a�?Poemes per a la MaratA?a��, en procA�s editorial

 

a�?Poemes per a la MaratA?a��, projecte impulsat per la��AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC) i La Comarcal Edicions, ja A�s en vies de ser una realitat.

 

Tant el llibre amb els poemes, com el CD amb les ilA�lustracions, es troben actualment en procA�s editorial. La previsiA? A�s que a finals de juliol, abans de vacances, les persones que la��heu comprat per subscripciA? anticipada, el rebeu a casa vostra.

Quan surti i us la��enviem, ho anunciarem a la pA�gina web.

Recordeu que a tots els que vau fer la subscripciA? anticipada a travA�s de la secciA? de micromecenatge, aquests dies se us ha cobrat a travA�s del banc en nom de La Impremta da��Argentona, que A�s la��empresa que gestiona La Comarcal Edicions.

En breu, tambA� farem pA?blic els diners recaptats amb aquesta activitat, que la��ARC entregarA� a la MatarA? per la pobresa de TV3.


Rodolfo (6)1

5 Preguntes de lletres – Rodolfo del Hoyo

 

Rodolfo del Hoyo Alfaro (Barcelona, 1953). Viu i treballa a Santa Coloma de Gramenet. TA� estudis de Dret i da��Art DramA�tic. Des del 1990 ha exercit com a gestor cultural, essent actualment director del Centre da��Art Contemporani Can SisterA� a la seva ciutat. Dirigeix la��ediciA? en catalA� de la revista literA�ria The Barcelona Review. Ha publicat un vintena de llibres, principalment de literatura infantil i juvenil, perA? tambA� de poesia i de narrativa. Per a infants i joves cal destacar a�?El secret del planeta Moixa�� (2000), a�?La colla del fantasma Barrufa�� (2004), a�?La vaqueta Quetaa�� (2004), a�?La font del cedrea�� (2005), a�?Un pingA?A� damunt del televisora�� (2010) i a�?El somriure de la NatA�liaa�� (2011). En la��A�mbit de la poesia a�?Asuntos interioresa�� (1995), a�?Els dits de la��intA?rpreta�� (2003) i a�?El caminant a la derivaa�� (2007). En el camp de la narrativa ha publicat a�?Els amors furtiusa�� (2000). Darrerament, ha rebut el premi Recull-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre a�?Llegir al metroa��.

“Cal una crA�tica que ens descobreixi nous valors i que tregui altres de la foscor on els han amagat els interessos”

VostA? es va donar a conA?ixer com a poeta i, posteriorment, ha anat confegint una extensa obra adreA�ada al pA?blic infantil i juvenil. Hi ha un rerefons poA?tic en les histA?ries que escriu per als mA�s joves?

La poesia ma��ha ajudat a crear imatges, a treballar amb les figures retA?riques, a posar ritme als meus textos i, especialment, a descriure emocions i sentiments. Sempre intento que la meva narrativa tingui un lligam amb la meva A�nima de poeta, perA? sense excedir-me, perquA? la poesia, no tota, perA? sA� majoritA�riament, A�s la��essA?ncia de la paraula, A�s la mA�xima condensaciA? de sentit en el mA�nim espai possible. Els poetes cerquen el sentit amb la brevetat. Per aquesta raA? no podem carregar un text narratiu amb mA?todes lA�rics perquA? el farA�em feixuc.

Des de la seva experiA?ncia com autor, quina opiniA? tA� de la��oferta literA�ria actual?

Hi ha una oferta molt gran i entre tanta quantitat hi ha tambA� molta qualitat. Cal dir, perA?, que no pas A�s or tot el que llueix. Em refereixo a que cal una crA�tica professional i rigorosa que ens ajudi a destriar el gra de la palla. Molts dels que sa��hi dediquen no sA?n realment crA�tics, sinA? escriptors que troben en els mitjans una font da��ingressos. La crA�tica literA�ria actual respon majoritA�riament a interessos ja siguin editorials, periodA�stics, socials o da��amistat i da��intercanvi de favors. No paren de repetir sempre els mateixos noms. Per exemple, ara em mullarA�, jo penso que Jaume CabrA� A�s un bon autor, perA? no tan bo com ens volen fer creure pel fet que els alemanys sa��han rendit de genolls amb la seva obra. Trobo que hi ha autors com ara Jordi Coca o Andreu MartA�n o Jaume Benavente que es mereixen tants o mA�s honors dels que estA� rebent CabrA� amb una obra da��una qualitat extraordinA�ria. JesA?s Moncada, tot i ser admirat i valorat, no va rebre mai el suport que es mereixia. I si parlem de poesia, quina A�s la recepciA? que estan tenint Jordi PA�mies o Feliu Formosa? Tots dos sA?n A�mpliament reconeguts, sA�, perA? no tant com es mereixen. Les circumstA�ncies fan tambA� que alguns dels premis literaris mA�s importants estiguin sotmesos a grans pressions editorials. I tambA� algunes grans editorials produeixen obres de consum amb autors que sa��hi presten a seguir els dictats o a que algA? manipuli els seus textos des da��un punt de vista comercial. Per tot aixA? que dic, cal, com comentava, una crA�tica professional, rigorosa i independent que ens ajudi a destriar el gra de la palla, que ens descobreixi nous valors, que tregui altres de la foscor on els han amagat els interessos a quA? em referia, que, en definitiva, A�ens ajudi a fer un cA�non.

VostA? ha conreat gairebA� tots els gA?neres: poesia, teatre i narrativa, tant per a joves com per a adults. Quina A�s la recepciA? per part del pA?blic lector en cadascA? da��ells?

BA�, pel que fa al teatre, es tracta da��una assignatura pendent. Vaig anar a la��Institut del TeatreA�per estudiar dramatA?rgia i direcciA?, perA? ho vaig deixar desprA�s del primer any a causa de problemes laborals i familiars. DesprA�s em vaig dedicarA� intensament al teatre amateur i vaig escriure tres obres dolentA�ssimes que no sa��han representat mai. Si haguA�s tingut la��oportunitat de representar-les, potser les hauria pogut treballar mA�s, perA? no vaig fer-ho. No renuncio a tornar a escriure teatre, perA? hores da��ara el tinc aparcat.

La recepciA? de la poesia ha estat escassa perquA? he publicat en editorials petites que han acabat tancant o que no han fet difusiA?. No obstant, quan faig lectures, poques, perquA? no estic en els circuits poA?tics, em funciona molt bA�. Es creen ambients de molta emotivitat i tinc la sort de compartir bones tertA?lies. PerA?, ja dic, aixA? passa poc.

Pel que fa a la narrativa per a infants i joves, la recepciA? A�s A�mplia i positiva. La majoria dels meus llibres es reediten sovint i cada any faig desenes i desenes de fA?rums per tot el paA�s. La��opiniA? dels nens i dels joves A�s molt estimulant per a mi.

La narrativa per a adults em va donar molt bons resultats amb el primer llibre a�?Els amors furtiusa��, perA? des del 2000 no he tornat a publicar. El marA� del 2013 sortirA� el llibre guanyador del Recull-Joaquim Ruyra 2012, a�?Llegir al metroa��, aleshores serA� el moment de veure com va tot.

Donaria algun consell als escriptors que ara comencen?

Crec que serA� molt tA�pic i tA?pic. Da��una banda, escriure i llegir tots els dies. La millor escola per a un escriptor A�s escriure i llegir. Hi ha escoles da��escriptura, sA�, i va bA�, da��acord, perA? la��esperit creador es tA� o no es tA�. Cal llegir els clA�ssics per tenir un fons cultural i per escriure a partir da��una tradiciA? o per saber trencar amb la tradiciA?. I cal llegir tambA� per estar al dia, per saber que sa��estA� publicant. I cal escriure cada dia per crear i per agafar ofici.

Cal ser tambA� molt autocrA�tic per poder analitzar la prA?pia obra.

I cal, tambA�, tenir molta paciA?ncia. Avui A�s molt fA�cil publicar. Hi ha moltes editorials que faciliten la��ediciA? de textos per un preu assequible. I A�s tambA� molt fA�cil publicar en Internet. AixA? A�s la perdiciA? per a molts autors que amb les presses sa��atreveixen a publicar obres primerenques poc polides.

Des dels seus inicis com a escriptor fins ara hi ha hagut una revoluciA? tecnolA?gica important. Com ha afectat aixA? a la seva feina?

Treballo molt a mA�, principalment la poesia i les primeres notes sobre qualsevol projecte literari, perA? puc dir que la meva feina depA?n de la��ordinador. Escric directament a la��ordinador, les correccions sA?n mA�s fA�cils, puc enviar els textos a les editorials per correu electrA?nic, en fi, la informA�tica ha facilitat molt la meva feina. Da��altra banda, Internet em resulta molt A?til, per cercar informaciA?, per compartir informaciA?, per difondre la meva activitat. Tinc la meva web, el meu bloc: El temps, el riu i les oliveres,A� i dirigeixo la��ediciA? en catalA� de la revista literA�ria digital The Barcelona Review.

Entrevista: SA�lvia TarragA?.

 


LA-IMPREMTA-ARGENTONA

La Comarcal Edicions ofereix el mA�s ampli ventall de serveis per promocionar les empreses

 

MitjanA�ant la��equip tA?cnic de La Impremta da��Argentona, editem tot allA? que el sector del mA?n de la��empresa necessita comunicar

Amb aquest objectiu, cerquem el disseny grA�fic mA�s adient al seu posicionament, generant continguts, pensant en el millor suport per reflectir la marca i per crear preferA?ncia en els propis clients.

Naming, identitat corporativa, disseny i manteniment web, material promocional i publicitari, catA�legs, manuals, tarifes, revistes, packaging, senyalA�stica i marxandatge sA?n alguns dels nombrosos serveis que posem a la��abast dels nostres clients.

Som capaA�os de buscar i executar idees que siguin valorades pel mercat final i que aportin valor als nostres clients.

Consulteu les nostres ofertes. Podeu solicitar informaciA? aA� info@lacomarcaledicions.com


Dibuix-1-e1333955884390

Ampliem el termini per adquirir ‘Poemes per a la MaratA? 2011′

La gran acollida que ha rebut aquest projecte editorial i solidariA� ens ha animat a donar uns dies mA�s per poder reservar el llibre

La suscripciA? per aconseguir exemplars de ‘Poemes per a la MaratA? 2011‘continuarA� activa dins el nostre espai de micromecenatge, per tal que aquells que encara no l’han reservat ho puguin fer.

Aquesta iniciativa, impulsada perA� l’AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), tA� com a objectiu recaptar fons per a la darrera MaratA? de TV3. Es tracta d’una antologia que recull el treball de mA�s de 150 poetes i gairebA� 200 artistes.

D’altra banda, us anunciem que la previsiA? perquA? surti el llibre i el CD A�s el proper mes de juliol. ProperamentA� avisarem de la data exacta i els que l’heu adquirit per subscripciA? anticipada el rebreu a casa.

Per reservar el llibre cliqueu aquA�: Poemes per a la MaratA? 2011

 


poemes-per-la-marató-al-Tarambana

‘Poemes per a la MaratA?’ a CapgrA?s.com

 

El projecte editorial de micomecenatge que promouen La Comarcal Edicions i l’AssociaciA? de Relataires en CatalA� ha estat difA?s a travA�s del diari digital de MatarA? i El Maresme, CapgrA?s.com

La notA�cia la trobareu a: La Comarcal Edicions promou un llibre de poemes per la MaratA? de la Pobresa.

Poemes per a la MaratA?, A�s una antologia impulsada per la��AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), que recull el treball poA?tic de mA�s de 150 autors que van cedir els seus textos perquA? fossin ilA�lustrats i venuts en exposicions i subhasta pA?blica, amb la��objectiu de recaptar fons per la darrera MaratA? de TV3.

Fruit da��aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, promovem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions i de la��ARC, la publicaciA? del llibre, acompanyat da��un CD amb totes les obres grA�fiques dels artistes que han ilA�lustrat els poemes.

Podeu adquirir els seus vostres exemplars on line en la��apartat de Micromecenatge.


microrelats

Es lliuren els premis del primer concurs de microrelats via Twitter

Font: Ajuntament de Vilassar de Mar

Coincidint amb Sant Jordi, ahir es van lliurar a Vilassar de Mar els premis del primer concurs de microrelats via Twitter organitzat per l’Ajuntament, combinant la tradiciA? de creaciA? literA�ria prA?pia de la Diada amb les noves tecnologies. En total es van presentar a concurs 36 microrelats

Els guanyadors van ser @albertcalls amb el microrelat “L’astronauta que va arribar al final de l’univers va veure una gran paret negra pintada d’estels i va sentir-se estafat”, @noeliasuarezf amb “Dues vides, un sol batec. Dos cossos, una sola A�nima. Diferents ulls, mateixes llA�grimes. Mai fer l’amor havia estat tan de veritat”, i @SonoErectus amb “Ella, filA?loga catalana; ell, d’INEF. Ella, el teu clA�ssic preferit? Ell, el del 2 a 6. Ella, cambrer, el compte. #microrelatclA�ssic”.

Els premis van ser vals de llibres per valor de 60, 50 i 40 euros a bescanviar en una llibreria de Vilassar de Mar. Amb una selecciA? dels microrelats participants s’ha fet una exposiciA? a la Biblioteca, tambA� en format codi QR, que es pot veure fins al 30 d’abril.

El concurs ha estat organitzat de forma conjunta per les regidories de Festes Populars, la de Noves Tecnologies i la de Cultura, de la mA� de la Biblioteca Municipal.


Premi

Convoquen el XII Premi Alexandre Ballester de narrativa curta

El termini de presentaciA? de les obres,escrites en catalA� i de temA�tica lliure, finalitza el 21 de maig

La��Ajuntament de Sa Pobla (Mallorca) i Lleonard Muntaner, editor, convoquen aquest premi literari “amb la finalitat de promocionar i estimular la producciA? literA�ria en llengua catalana i engrandir la��univers de lectors vocacionals a ca nostra“, segons expliquen.

El tema A�s de lliure elecciA? i les obres hauran da��estar escrites en llengua catalana, ser originals i inA?dites amb una extensiA? entre 80 i 150 folis.

 

El termini de presentaciA? da��originals acabarA� a les 12 del migdia de dilluns 21 de maig.

El guanyador del XII Premi Alexandre Ballester de narrativa curta serA� guardonat amb 3.000 euros a compte dels drets da��autor i la seva obra serA� publicada per Lleonard Muntaner, Editor a la colA�lecciA? de narrativa Aliorna. El premi es donarA� a conA?ixer el 30 de juny.

Podeu consultar les bases en el segA?ent enllaA�:

Bases


conte-svm

PresentaciA? del conte ‘El capitA� Deschamps a Sant VicenA� de Montalt’

 

La Biblioteca Municipal La Muntala de Sant VicenA� de Montalt acollirA�, el proper dissabte 21 a les sis de la tarda, la presentaciA? d’un llibre infantil inspirat en el llegendari capitA� de la Marina Mercant, Manuel Deschamps, qui va comandar el vaixell de guerra ‘Montserrat’ conegut com ‘El catalA�’

El relat recupera la figura del capitA� que va inspirar la popular havanera ‘El meu avi’ i fa un repA�s als fets d’aquella A?poca. D’aquest manera, els autors donen a conA?ixer als mA�s petits la histA?ria de la Guerra de Cuba, a mA�s de certes llegendes que envolten les aventures marA�times del protagonista.

Manuel Deschamps i MartA�nez, descendent de catalans,A� va nA�ixer a A CoruA�a el 1853.A� Amb nomA�s 15 anys ja navegava i abans dels vint va obtenir el tA�tol de primer pilot. Va trencar diverses vegades el bloqueig de la marina nord-americana a l’illa de Cuba amb el vaixell que comandava, el ‘Montserrat’, anomenat ‘El catalA�’ en la coneguda havanera ‘El meu avi’.

Podeu trobar la fitxa del llibre a la nostra biblioteca, a l’apartat ‘Infantil’:

‘El capitA� Deschamps a Sant VicenA� de Montalt’


llibre-turro

La��Arxiu Municipal de Malgrat de Mar presenta un llibre sobre el filA?sof catalA� RamA?n TurrA?

 

La presentaciA? de la publicaciA? a�?Ramon TurrA?. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fica��, de Miquel Verdaguer i TurrA?, tindrA� lloc el proper diumenge 22 da��abril a les 12 del migdia i comptarA� amb la presA?ncia de la��autor i, tambA�, del professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Ramon Alcoberro

Segons expliquen els organitzadors de la��acte a�?El treball de Miquel Verdaguer dA?na a conA?ixer bona part de la correspondA?ncia rebuda per TurrA? i que es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya. L’autor estructura el llibre en forma de diA�legs donant veu a personatges com Miguel de Unamuno, Santiago Ramon y Cajal i Joan Maragall amb qui es va relacionar. En algun cas, fins i tot recrea, de forma imaginA�ria, converses que haurien pogut tenir personatges diversos de la histA?ria de la Filosofia, cosa que li permet explicar de forma didA�ctica situacions i conceptes diversos.a�?

Miquel Verdaguer i TurrA? A�s doctor en filosofia per la Universitat de Girona, llicenciat en ciA?ncies religioses i MA�ster en bioA?tica per la Universitat Ramon Llull. Professionalment, treballa com a professor de filosofia a l’ensenyanA�a secundA�ria. A�s autor dels llibres a�?Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intelA�lectuala�� (CCG Edicions, 2007) A�i a�?Entre la vida i la morta�� (Institut Borja de BioA?tica. Documenta, 2011), del qual sa��ha basat la pelA�licula a�?Morir sense morira��, da��Antoni Verdaguer; aixA� com de nombrosos articles, dels quals destaca el presentat al Simposi sobre Ramon TurrA? A�i que porta per tA�tol a�?Ramon TurrA? vist per Jaume Serra Hunter (2004).

L’any 2009 va guanyar la novena beca d’investigaciA? a�?Vila de Malgrat de Mara�� amb aquest llibre que ara es presenta i que ha comptat amb la��assessorament editorial de La Comarcal Edicions.

Podeu llegir la notA�cia que la��Ajuntament de Malgrat de Mar ha fet sobre la presentaciA? en aquest enllaA�:

El servei d’Arxiu Municipal presenta el llibre sobre Ramon TurrA? aquest diumenge

La fitxa del llibre la trobareu a la nostra biblioteca, a la��apartat Assaig:

‘Ramon Turro. Una ment cientA�fica amb un esperit filosA?fic’

El prA?leg del llibre A�s de Ramon Alcoberro Pericay, professor de filosofia a la Universitat de Girona i podeu llegir-lo al nostre bloc:

Sobre filosofia a Catalunya, encara


El Micromecenatge, en marxa

 

Totes aquelles persones i entitats que estiguin interessades, poden fer-nos arribar els seus projectes editorials per a la secciA? de Micromecenatge

PerquA? el Consell editorial pugui valorar-los, es tracta que ens feu arribar una sA�ntesi del vostre projecte i un fragment de la��obra a info@lacomarcaledicions.com.

Trobareu mA�s informaciA? de com funciona el sistema de Micromecenatge editorial o venda per subscripciA? anticipada, en la secciA? que hi ha en aquesta mateixa plataforma editorial.

TambA� podeu consultar-ho en aquesta notA�cia:

En marxa el servei de venda anticipada de llibres a travA�s del Micromecenatge


coberta-Robafaves

Presenten un conte sobre en Robafaves

La presentaciA? de ‘La nit que en Robafaves no va poder dormir’ tindrA� lloc el proper dissabte 21 d’abril a les 12 del migdia a la llibreria Robafaves de MatarA?

 

‘La nit que en Robafaves no va poder dormir’ A�s un conte per a infants, joves i adults on en Robafaves, el Gran Gegant de MatarA?, s’implica en una trama d’ilA�lusiA? i sensibilitat.A�L’ajut de les figures populars de la ciutat:A�Momerota, en Quatre de Vuit,en JonA�s i en Matatites de Els Pastorets i les seves rA?pliques en nans de la ciutat serA�A�imprescindible per la solA�luciA? final.A�Els Reis d’Orient Melcior, Gaspar i Baltasar hi jugaran un paper fonamental.

L’acte comptarA� amb la presA?ncia dels autors, A�scar ConstantA� i Blanca Gimeno, i de les actrius Montse Amat i Mont Plans.


bruixes-burriac

Reediten el conte ‘Les Bruixes Burriac surten del Castell’

Les Bruixes Burriac, la��Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors, han reeditat el seu llibre Les Bruixes Burriac surten del Castell’, un bonic conte ilA�lustrat que explica com aquestes bruixes bones i esbojarrades del Maresme decideixen sortir de la foscor de la nit per viatjar per tot el mA?n fent festes i nous amics.

 

La idea original i els textos sA?n de Xavier Miret, i les ilA�lustracions de Morad Abselam. Les Bruixes Burriac han editat, en nomA�s 2 anys, aquest conte ilA�lustrat i tambA� el llibre ‘Secrets de les Bruixes Burriac’ que inclou un DVD amb el videoclip musical ‘SA?c Bruixa Bona’. AmbdA?s productes es poden comprar a les principals llibreries de Catalunya.

 


Les Bruixes estan preparant el seu primer disc de canA�ons ‘Quin dia mA�s bonic’ que presentaran a la tardor. Podeu veure els seus vA�deos a youtube i a www.bruixesburriac.cat.

Aquells que les vulgueu veure cantar i ballar en directe ho podreu fer el diumenge 22 da��abril, a la��una del migdia, a la Fira del Llibre de la PlaA�a Santa Anna de MatarA? o, tambA�, el mateix diumenge 22 da��abril, a les 6 de la tarda, a la PlaA�a Nova da��Argentona.



Agenda per a la setmana vinent de l’Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors

Sant Feliu de Llobregat. Dijous, 19 da��abril, a les 6 de la tarada a la PlaA�a de les Roses.

MatarA?. Diumenge, 22 da��abril, a la��una del migdia a la PlaA�a Santa Anna.

Argentona. Diumenge, 22 da��abril, a les 6 de la tarda a la PlaA�a Nova.


conte-premia-de-dalt

La��Ajuntament de PremiA� de Dalt presenta el darrer nA?mero da��una colA�lecciA? de contes sobre aquesta poblaciA?

 

a�?RomanA� i Farigola, la histA?ria dels capgrossos de les escoles bressola�� A�s el nou conte de la colA�lecciA? a�?Els contes de PremiA� de Dalta�� que es presentarA� el proper dissabte 21 da��abril, a dos quarts de sis de la tarda, al pati de la biblioteca Jaume Perich i Escala

 

El llibre ha estat escrit per Anna Montoro, Sara Cano i Pilar Carol, mestres de les Escoles Bressol Municipals, amb la colA�laboraciA? de la resta de la��equip i amb ilA�lustracions de LlorenA� Pubill.

La colA�lecciA? Els contes de PremiA� de Dalt sA?n una sA?rie de contes destinats a donar a conA?ixer als infants els diferents elements de la histA?ria da��aquesta poblaciA? del Maresme.A�

 


mes-enlla-dels-grills

PresentaciA? del XV Premi Alella a Maria Oleart

 

El poeta visual J.M. Calleja serA� l’encarregat de presentar el poemari ‘MA�s enllA� dels grills’, de Laia Llobera i Serra,A� que tindrA� lloc el proper dissabte 21 d’abril a les sis a l’espai d’art i creaciA? Can ManyA?, a Alella

L’autora, que a banda d’escriure es dedica a l’ensenyament del catalA� i a tasques editorials i de traducciA?,A� llegirA� alguns del poemes que formen part d’aquest recull publicat dins el segell La Comarcal Edicions.

‘MA�s enllA� dels grills’ va ser guardonat el passat mes d’octubre amb el XV Premi de poesia Alella a Maria Oleart, un guardA? de prestigi de la poesia catalana que es va constituir en memA?ria de la poeta i narradora vinculada a Alella, M

 

aria Oleart, poc desprA�s de la seva mort l’any 1996.

Si voleu llegir alguns dels poemes d’aquest recull, en aquest enllaA� trobareu una breu selecciA?, aixA� com una petita biografia de l’autora, Laia Llobera i Serra:

SelecciA? de poemes de ‘MA�s enllA� dels grills’

AquA� podeu trobar la fitxa del llibre a la nostra biblioteca:

MA�s enllA� dels grills

 

zp8497586rq


festivalmultipolar

3a EdiciA? del Festival Multipolar de Contes per a adults de les Biblioteques Municipals del Maresme

 

Les Biblioteques Municipals del Maresme presenten aquesta primavera la 3a ediciA? del FESTIVAL MULTIPOLAR, un festival de contes que apropa la narraciA? oral al pA?blic adult de les biblioteques

El Festival Multipolar va nA�ixer la��any 2010 amb la��objectiu da��ampliar la��oferta de narraciA? oral per a adults, aixA� com assolir una millor coordinaciA? i difusiA? da��aquest tipus da��espectacles que sa��ofereixen a les biblioteques municipals de la zona.

Dins el Festival sa��ofereixen entorns variats per gaudir dels contes com sA?n la vora del mar, les places i jardins, el capvespre tot prenent la fresca, o les sales habituals de les biblioteques.

Fins al moment sa��han realitzat 55 sessions de contes, amb la participaciA? de mA�s de 1.800 assistents.

Pel que fa a la programaciA?

, encara que la difusiA? sa��edita trimestralment, hi ha propostes durant tot la��any. AixA�, les properes sessions sA?n:

 

Malgrat de Mar a�� 27 da��abril a les 20.00 h

Pere Calders amb mA�nigues de camisa a�� Assumpta Mercader i Rosa Pou

 

MatarA? a�� 24 de maig a les 20.30 h

Da��Iluro a MatarA?: contes da��una ciutat a�� Albert Estengre

 

Alella a�� 1 de juny a les 20.30 h

Sang i fetge! Contes de gore catalA� a�� Carles Alcoy

 

Cabrera de Mar a�� 15 de juny a les 20.00 h

AllA? que ningA? no sap! a�� Albert Estengre

 

Vilassar de Mar a�� 22 de juny a les 21.30 h

Spa mocions a�� Rosa FitA�

zp8497586rq


NIKOSIA

NIKOSIA + POETES DEL MARESME

 

El Festival ESPAIS DE POESIA da��Alella comptarA� el proper divendres 20 da��abril, a les 21h, a Can Lleonart, amb el muntatge NIKOSIA+POETES DEL MARESME

La��espectacle sintetitza la mA?sica i les lletres de la formaciA? de folk alternatiu liderada per la��escriptor Francesc Miralles, Nikosia, molt vinculada a la comarca, i la veu de cinc poetes del Maresme: NA?ria LA?pez (Cabrera de Mar), Montse Assens (PremiA� de Dalt), Maria AntA?nia Grau (PremiA� de Mar), Joan Carles GonzA�lez Pujalte (Matar


TRIPTIC 2012 definitiu

El festival ‘Espais de Poesia’ torna a Alella un any mA�s

Es tracta d’una iniciativa nascuda l’any 2008 amb l’objectiu de promoure i difondre la creaciA? literA�ria i convidar tothom a gaudir de la lectura poA?tica i de la poesia musicada. L’ediciA? d’enguany tindrA� lloc del 13 al 23 d’abril a Alella.

 

ESPAIS DE POESIA

Alella del 13 al 23 da��abril de 2012

{13 d’ abril}A�A�A�A� La lletra a l’ull a�? exposiciA?

20.30h Can ManyA�, espai da��art i creaciA?

L’escola d’art i disseny de RubA�, Edra, ens proposa explorar un espai d’ombra i llum on descobrirem reinterpretacions visuals de la poesia a travA�s de diferents disciplines artA�stiques de caire matA?ric, digital, estA�tic o mA?bil.

CoordinaciA? a cA�rrec d’Isabel SabatA�, artista visual del Maresme i de FortiA� BaquA�s, Joan Miquel FernA?ndez, Jaume Ferrer, Montse Fonts, Xavi Medina i Gemma Miralles, tots ells professors d’Edra.

 

ExposiciA? del 13 al 29 d’abril

Visita comentada dissabte dia 28 d’abril a les 12h.

 

{14 d’ abril}A�A�A�A� Geografies i poemes a�? caminada literA�ria per Alella

11hA�A�A�A�A� Sortida de Can Lleonart i arribada a Can ManyA�

Amb aquesta proposta donem continuA?tat i consolidem una activitat que s’ha convertit en un referent, un recorregut pel paisatge d’Alella,

per indrets singulars, amb poemes que ens apropen a la natura.

Guiats per la poeta Anna Maluquer.

Inscripcions fins al 12 d’abril a Can Lleonart o al telA?fon 93 540 40 24.

 

{15 d’ abril}A�A�A�A� Cercavila psico-poA?tico-dramA�tico-musical a�? passeig poA?tic

11.30h Sortida de la PlaA�a de l’Ajuntament

MA?sics i poetes ens acostaran a la poesia, recitant pels carrers, des de balcons, a les terrasses, tot passejant per indrets emblemA�tics d’Alella.

Recorregut pels carrers Gurri, Rost, Sant LluA�s, Montserrat, Doctor Corbera, Anselm ClavA� i Rambla d’A�ngel GuimerA�.

Amb la Big Bang Valona conduA?da per Marc Egea.

Els poetes Enric Casasses i Salvador Giralt hi posaran la veu i la paraula.

 

{19 d’ abril}A�A�A�A� MA�rius Torres. Del poeta al lector a�? conversa i recital

21hA�A�A�A�A� Biblioteca Ferrer i GuA�rdia. Club de lectura

PresentaciA? de l’obra de MA�rius Torres a cA�rrec de Margarida Prats, professora de la Universitat de Barcelona i estudiosa de MA�rius Torres.

L’acte serA� moderat per TA?nia Minguet i Toni TomA�s.

 

{20 d’ abril}A�A�A�A� NikA?sia + 3a Trobada de poetes del Maresme a�? muntatge poA?tico-musical

21hA�A�A�A�A� Centre Cultural Can Lleonart

Recital a cA�rrec de NA?ria LA?pez, Montse Assens, Maria AntA?nia Grau, Joan Carles GonzA?lez i Marcel Riera _Premi Carles Riba 2011_ amb el grup de folk NikA?sia, liderat per l’escriptor Francesc Miralles. Es llegiran poesies dels autors convidats i d’altres destacats per mos

trar les produccions poA?tiques mA�s actuals.

Presentat i coordinat per Albert Calls.

 

{21 d’ abril}A�A�A�A� Poesia als quatre vents a�? recital

12hA�A�A�A�A� Celler Bouquet d’Alella, de la masia Can Boquet

Les veus tan distintes de NA?ria MartA�nez-Vernis _un rebuf urbA� que arriba a descontrolar el trA�nsit_ i de Miquel de Palol _que quan vol es confon amb tots els vents que van al mar i que en vA�nen_ es cola�?ligaran per fer que els ocells cantin els darrers versos dels seus poemes.

Acte coordinat per Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Acte inclA?s dins el programa “Poesia als parcs”, un cicle de recitals poA?tics que organitza anualment l’A�rea de Territori i Sostenibilitat de la DiputaciA? de Barcelona, amb el suport de la InstituciA? de les Lletres Catalanes.

 

MA�s enllA� dels grills a�? presentaciA? de llibre i recital

18hA�A�A�A�A� Can ManyA�, espai d’art i creaciA?

El poeta JM Calleja ens parlarA� del llibre de la Laia Llobera, guanyador del premi Alella a Maria Oleart 2011 i l’autora recitarA� poemes d’aquest llibre.

a continuaciA? la cantant Celeste AlA�as, acompanyada a la guitarra per Santi Careta, ens oferirA� un recital amb canA�ons de poetes i ens conduirA� a…

Maria-MercA? MarA�al (1952-1998). Agua de alta mar a�? presentaciA? de llibre

PresentaciA? de l’assaig de Fina Llorca a cA�rrec Neus Aguado, poeta i traductora de Maria-MercA? MarA�al. Milo Ramellini llegirA� alguns poemes marA�alians.

 

{22 d’abril}A�A�A�A�A� Lliurament dels premis de la XXIX Mostra LiterA�ria del Maresme (fase local)

Cloenda d’Espais de Poesia a�? concert

12hA�A�A�A�A� Casal d’Alella

Cloenda d’Espais de Poesia amb la cantata del text guanyador de la

Mostra LiterA�ria 2011, La missiA? de 0097, adaptaciA? de NA?ria Parera del conte guardonat intitulat 0097 el cas dels ratolins radioactius, de NarcA�s Polo Ros.

MA?sica i lletra d’Emili Cuenca; un projecte consolidat d’Alella viu la mA?sica

que comptarA� amb la participaciA? de tots els mA?sics de les orquestres municipals d’Alella, de convidats especials i del cor de l’Escola RessA? i alumnes de

l’Escola Fabra.

Acte coordinat per Eduard MirA?.

 

{23 d’abril}A�A�A�A�A� Tots els sorolls del mA?n a�? presentaciA? de llibre

20hA�A�A�A�A� Biblioteca Ferrer i GuA�rdia

PresentaciA? de la novelA�la de VicenA� Llorca, a cA�rrec de SA�lvia TarragA?.

Tindrem l’oportunitat de conversar amb l’autor i d’escoltar fragments de l’obra.

 

Trobareu mA�s informaciA? a:

Espais de Poesia

Ajuntament d’Alella

zp8497586rq


Dibuix 1

Ja tenim un 85% del llibre venut!

Ajudaa��ns a arribar al 100% i que surti editat aquest projecte que entrellaA�a poesia, arts plA�stiques i solidaritat

Entrant a la secciA? de Micromecenatge de la nostra plataforma digital, trobareu ja el primer llibre que es pot adquirir pel servei de susbcripciA? anticipada.

Es tracta de Poemes per a la MaratA?, una antologia impulsada per la��AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), que recull el treball poA?tic de mA�s de 150 autors que van cedir els seus textos perquA? fossin ilA�lustrats i venuts en exposicions i subhasta pA?blica, amb la��objectiu de recaptar fons per la darrera MaratA? de TV3.

Fruit da��aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, promovem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions i de la��ARC, la publicaciA? del llibre, acompanyat da��un CD amb totes les obres grA�fiques dels artistes que han ilA�lustrat els poemes.

Com donar suport a aquest projecte?

- Entrant a la pA�gina de Micromecenatge, on hi ha tota la informaciA? necessA�ria sobre el llibre i la manera da��adquirir-lo.

free traffic boom review

decoration: underline;”>

- Seguint les passes que hi ha establertes, durant 45 dies es podran reservar els exemplars que es desitgin.

- Si en aquest perA�ode sa��assoleix un mA�nim que sa��ha marcat per garantir la despesa de la��ediciA?, aquesta anirA� endavant. Informarem periA?dicament del ritme de vendes anticipades.

- Al final dels 45 dies comunicarem si sa��han assolit els objectius per finanA�ar la��ediciA? o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment A�s quan es cobrarA� la��import del cost del llibre i sa��indicarA� quan A�s prevista la seva apariciA?. Per tant, les persones que la��hagin reservat i pagat, el rebran a casa en la data indicada.

- Da��altra banda, a mA�s de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que anirA� a la��ARC. I aquesta entitat la��aportarA� a la propera MaratA? de TV3: MaratA? per la pobresa que es durA� a terme el mes de maig de 2012.

- Tota aquesta informaciA? es farA� pA?blica des dels espais web de La Comarcal i de la��ARC.

La Comarcal Edicions

AssociaciA? de Relataires en CatalA�

zp8497586rq


Dibuix 2

En marxa el servei de venda anticipada de llibres a travA�s del Micromecenatge

Per fi ja A�s una realitat. Hem estat uns mesos treballant intensament en aquest projecte i avui es posa en marxa. Entrant a la secciA? de Micromecenatge de la nostra plataforma digital, trobareu ja el primer llibre que es pot adquirir pel servei de susbcripciA? anticipada.

La primera obra que inaugura aquesta secciA? A�s a�?Poemes per a la MaratA?a��, una antologia impulsada per la��AssociaciA? de Relataires en CatalA� (ARC), que recull el treball poA?tic de mA�s de 150 autors que van cedir els seus textos perquA? fossin ilA�lustrats i venuts en exposicions i subhasta pA?blica, amb la��objectiu de recaptar fons per la darrera MaratA? de TV3.

Fruit da��aquest treball que interrelaciona cultura i solidaritat, promovem ara, doncs, des de La Comarcal Edicions i de la��ARC, la publicaciA? del llibre.

Com donar suport a aquest projecte?

- Entrant a la pA�gina de Micromecenatge, on hi ha tota la informaciA? necessA�ria sobre el llibre i la manera da��adquirir-lo.

- Seguint les passe

s que hi ha establertes, durant 45 dies es podran reservar els exemplars que es desitgin.

- Si en aquest perA�ode sa��assoleix un mA�nim que sa��ha marcat per garantir la despesa de la��ediciA?, aquesta anirA� endavant. Informarem periA?dicament del ritme de vendes anticipades.

- Al final dels 45 dies comunicarem si sa��han assolit els objectius per finanA�ar la��ediciA? o no, i si aquesta va endavant. En cas afirmatiu, en aquell moment A�s quan es cobrarA� la��import del cost del llibre i sa��indicarA� quan A�s prevista la seva apariciA?. Per tant, les persones que la��hagin reservat i pagat, el rebran a casa en la data indicada.

- Da��altra banda, a mA�s de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que anirA� a la��ARC. I aquesta entitat la��aportarA� a la propera MaratA? de TV3: MaratA? per la pobresa que es durA� a terme el mes de maig de 2012.

- Tota aquesta informaciA? es farA� pA?blica des dels espais web de La Comarcal i de la��ARC.

zp8497586rq


concursmicrorelats

La��Ajuntament de Vilassar de Mar crea un concurs de microrelats via Twitter per Sant Jordi

La��Ajuntament de Vilassar de Mar amb motiu de Sant Jordi engega per primer cop un concurs de narracions breus en format a�?piuladaa�� de Twitter on els participants hauran da��aguditzar el seu enginy per crear microhistA?ries de 140 carA�cters com a mA�xim. Les persones interessades poden participar del 25 de marA� al 10 da��abril publicant al twitter el seu microrelat incloent la��etiqueta final (hashtag) #sjVdM i amb cA?pia a la��adreA�a cantosbs@diba.cat, indicant les dades personals.

El microrelat ha da��estar en catalA� i la temA�tica A�s lliure. Cada participant podrA� presentar fins a un mA�xim de dos textos. Hi haurA� tres premis consistents en vals de llibres, el primer per valor de 60 euros, el segon de 50 euros, i el tercer de 40 euros. El veredicte i el lliurament dels premis es farA� el 23 da��abril, a les 20 hores, a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch.

BASES DEL CONCURS DE MICRORELATS SANT JORDI 2012 (etiqueta #sjVdM):

1.- Participants

- PodrA� participar en el concurs de microrelats qualsevol persona veA?na de Vilassar de Mar, sempre que en paralA�lel enviA? un missatge de correu electrA?nic amb el mateix text i les seves dades personals (nom, adreA�a i telA?fon) a la��adreA�a cantosbs@diba.cat

2.- Condicions de participaciA?

- Cada microrelat, escrit en catalA�, serA� de tema lliure, en prosa o en poesia, i tindrA� una longitud mA�xima de 140 carA�cters, inclosa la��etiqueta. Estan permesos els truncaments de paraules i les abreviacions.

- Cada participant podrA� presentar fins a un mA�xim de 2 microrelats.

- Un cop rebut cada microrelat, es confirmarA� la seva recepciA?.

3.- Dates

- Els microrelats hauran de publicar-se amb l’etiqueta final (hashtag) #sjVdM entre

els dies 25 de marA� i 10 d’abril.

4.- Premis

- Hi haurA� tres premis, en vals de llibres a bescanviar en una llibreria de Vilassar de Mar:

- Un primer premi, consistent en un val de 60 a��.

- Un segon premi, consistent en un val de 50 a��.

- Un tercer premi, consistent en un val de 40 a��.

5.- Jurat

- El jurat estarA� format per persones relacionades amb el mA?n de la cultura i les noves tecnologies.

- A criteri del jurat, els premis podran ser declarats deserts.

- Els guanyadors del concurs seran avisats.

6.- Veredicte i lliurament de premis

- El veredicte es farA� pA?blic el dilluns 23 da��abril, a les 20 h, a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch MartA�n (C. Santa EulA�lia, 66-80) i els premis es lliuraran en el mateix acte.

7.- ExposiciA? i lectura

- Els microrelats participants es podran llegir al web municipal www.vilassardemar.cat i via twitter fent una cerca amb la��etiqueta #sjVdM.

- Una selecciA? dels microrelats, en format codiQR, es farA� pA?blica a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch del 18 al 30 da��abril de 2012.

8.- Altres

- Cap concursant podrA� optar a mA�s da��un premi.

- Qualsevol imprevist serA� resolt de manera inapelA�lable pel jurat o per la��Ajuntament de Vilassar de Mar.

- El fet de concursar implica la��acceptaciA? total da��aquestes bases.

Organitzat per:

Regidoria de Festes Populars, Regidoria de Noves Tecnologies i Biblioteca Municipal Ernest Lluch – Regidoria de Cultura.

FONT: Ajuntament de Vilassar de Mar

 

zp8497586rq


Mitrophane127490124661_art

5 Preguntes de lletres – Joan-Daniel Bezsonoff

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (PerpinyA�, 1963) A�s escriptor i professor. DesprA�s da��haver impulsat la reediciA? de a�?Les Catalanades da��Un Tala��, de la��escriptor rossellonA?s Albert Saisset, es va donar a conA?ixer com a autor a travA�s de la��editorial Trabucaire, un dels pilars de la producciA? escrita en catalA� i en occitA� a la Catalunya del Nord. Sota aquest segell va publicar ‘Les rambles de Saigon’ (1996), ‘Les lletres d’amor no serveixen de res’ (1997), ‘La revolta dels Geperuts’ (1999) i ‘Les dones de paper’ (2001). La��any 2002 publica amb editorial EmpA?ries a�?La presonera da��Alguera�� i, dos anys mA�s tard, a�?La guerra dels cornutsa�� que va ser guardonada amb el Premi Just M. Casero 2003 i el premi MA�diterranA�e 2004. Segueixen les noveles, a�?Les amnA?sies de DA�ua�� (2006), guanyadora dels premis Crexells, SalambA? i Maria A�ngels Anglada; a�?Els taxistes del tsara�� (2007);A� a�?Una educaciA? francesaa��, amb quA?A� va obtenir el Premi Lletra da��Or, ia�?Un paA�s de butxacaa�� (2010). Bezsonoff A�s colA�laborador del PeriA?dico de Catalunya, del diari digital E-notA�cies i de les revistas El Temps i l’AvenA�. A mA�s, es dedica a la defensa de les llengA?es sense estat i de les cultures dites a�?minoritA�riesa�?, especialment el catalA� perA?, tambA�, la��occitA�. A�s considerat un dels autors contemporanis en llengua catalana mA�s rellevants de la Catalunya Nord.

 

a�?La literatura travessa una nit molt negra. I la catalana no se’n surt pas tan malamenta�?

Creu que la literatura en general gaudeix de bona salut actualment?

Si m’ho demaneu, ja teniu la resposta. No…Per mi, la literatura travessa una nit molt negra. I la literatura catalana no se’n surt pas tan malament. La majoria dels llibres que es publiquen a FranA�a tenen un nivell lamentable, nul…I hi ha tants bons llibres francesos que no s’han traduA?t i que caldria incorporar urgentment a la nostra cultura com Les deux A�tendards de Lucien Rebatet, Les horreurs de l’amour de Jean Dutourd, Madame Arnoul de Jean-NoA�l Pancrazzi, Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm i tants altres…La literatura actual pateix de dos mals majors. Hi ha massa literatura comercial. EstA� bA� que la gent se diverteixi perA? hi hauria d’haver un mA�nim de qualitat. Popular no vol dir populatxer. Hi ha el mal contrari que A�s l’alexandrinisme, les experiA?ncies de laboratori que menen a l’avorriment o a la desesperanA�a. Per plagiar Jean Gabin, una bona novelA�la A�s 1/ una bona histA?ria 2/ una bona histA?ria 3/ una bona histA?ria. Amb un estil, un talent al darrere.

Pel que fa a la literatura catalana, quina visiA? tA� del que sa��estA� fent ara?

No puc llegir tant com m’agradaria els llibres recents en catalA�. Cal saber llestar (triar, que diueu). Escriure o llegir. Llegeixi molt

els clA�ssics, llegeixi molts llibres per documentar-me i, com mA�s va menys llegeixi llibres recents, llevat de les obres que ressenyi per revistes o diaris. Hi ha uns quants llibres excelA�lents com MemA?ries d’un porc d’en Santiago Diaz (una obra mestra que recomani a tothom), les novelA�les d’en VicenA� PagA?s, Els castellans de Jordi PuntA�, La pell freda d’en SA�nchez PiA�ol, els dietaris de Joan GarA�,els records d’en Manuel Joan ArinyA?. No estA� mal per un paA�s tan petit com el nostre. DA�u n’hi do!

Defensar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord continua sent una situaciA? resistencial. CanviarA� algun dia la situaciA??

Crec que sA�, ai las…Tindrem encara un petit nucli de catalanoparlantsA�. Quan era petit, el catalA� era tan viu al paA�s que el vaig aprendre a cals avis durant les vacances. Com ho expliqui a Una educaciA? francesa (si em permeteu l’auto-bombo) vaig passar tota la meua infantesa i la meua adolescA?ncia a tota la geografia francesa. Quan tornavi al RossellA?, tothom parlava catalA� i el vaig aprendre sense adonar-me’n. Ara, aquest procA�s seria impossible. Cap minyA? catalA� que viu a FranA�a endins podria aprendre un catalA� viu al RossellA?. Hi ha expressions, girs que aprens a casa i a cap escola…Com entendre ‘ tu rai’ si no l’has sentit a casa o ‘A�s tan bA?stia aqueixa persona que li faries creure que la Mare de DA�u se diu Joana’? Per quA? visqui la creaciA? en catalA�, cal que se senti catalA� natural al voltant.

De la seva experiA?ncia com a autor na��extreu algun consell que pugui ajudar als escriptors novells?

Que siguin molt seriosos i penquin de valent. Tret dels genis (n’hi ha un o dos per segle a cada literatura) han de saber que la inspiraciA? els visitarA� poc. A�s una amant molt inconstant. Cal treballar regularment. Si deixes massa temps un llibre, A�s ell que t’acaba deixant. Els personatges ja no te coneixen (parli de novelA�les naturalment) i no ets dins l’ambient…Per escriure, cal ser molt exigents i fer molts sacrificis.

Com ha estat per a vostA? la��aplicaciA? de les noves tecnologies en la seva feina?

La informA�tica A�s una eina sensacional. Quan pensi en els meus primers llibres que vaig picar a mA�quina. Quan t’enguanyaves, era complicadA�ssim. La informA�tica constitueix una eina remarcable per podar l’estil, eliminar les repeticions, els tics de llenguatge que traginem tots. A mA�s, Internet m’ha ajudat forA�a per ‘normalitzar’ la meua parla. Quan escric, sempre miri de respectar la variant septentrional i la normativa alhora. Quan dubti davant d’alguns girs, els cerqui a Google i endavant. Per una novelA�lista, un invent com Streetview A�s quelcom d’extraordinari…Viatges arreu del mA?n sense sA�ller de casa.

Entrevista: SA�lvia TarragA?

zp8497586rq


espina

Els contes de L’Espina de la Sardina

Assumpta Mercader i LA�dia MassA? sA?n l’A�nima de L’Espina de la Sardina, una companyia dedicada a l’elaboraciA? i representaciA? d’histA?ries a travA�s de diversos tipus d’espectacle. Entre les seves activitats hi destaca la creaciA? de contes, molts dels quals formen part de la nostra biblioteca.

La llarga trajectoria de l’Espina de la Sardina, creada l’any 1994, ha permA?s a les seves promotores oferir un ampli ventall de serveis adreA�ats tant al pA?blic infantil com a l’adult. D’entre aquestes propostes, la redacciA? de contes ubicats en localitats concretes hi tA� un lloc ben destacat.

Segons expliquen a la seva pA�gina “Nosaltres us escriurem una histA?ria original sobre el lloc que ens proposeu: ja sigui perquA? us fa ilA�lusiA? tenir u

n conte que passi al lloc on viviu, o perquA? voleu posar en relleu un indret en particular. Tot plegat A�s una manera ben original de promocionar aquests llocs o de commemorar-ne la seva existA?ncia.

AixA�, les habilitats de l’Assumpta Mercader, narradora i titellaire; i de la LA�dia MassA?, ilA�lustradora i escriptora de contes i relats, es posen al servei de la histA?ria creant uns contes que apropen al lector a cadascun dels municipis, destacant-ne els trets mA�s representatius.

En els Contes fantA�stics de Malgrat,A� de Santa Susanna,A� d’Arenys de Munt, de Llavaneres, Adobe Acrobat X Pro Sale de Sant VicenA� de Montalt, d’Arenys de Munt, de Llavaneres, de San FruitA?s, de Dosrius, de Cabrils, d’Arenys de Mar i de Vilassar de Mar, s’apleguen personatges i fets d’aquests municipis per tal de preservar-ne el record.

Una manera atraient de posar a l’abast dels mA�s petits el patrimoni, la histA?ria i les tradicions de les seves localitats.

zp8497586rq


laia-llobera-i-serraoptimitzat

AvanA�ament editorial del llibre guanyador del darrer Premi Alella a Maria Oleart, que La Comarcal Edicions publicarA� properament

Presentem una selecciA? dels poemes escrits per Laia Llobera que formen part del recull a�?MA�s enllA� dels grillsa��, guardonat amb el XV Premi de Poesia Alella a Maria Oleart el passat mes d’octubre.

Laia Llobera i Serra (Barcelona, 1983) A�s llicenciada en TraducciA? i InterpretaciA?,A� MA�ster en Estudis Catalans i doctoranda en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat AutA?noma de Barcelona amb una tesi sobre la��obra da��Anna MuriA�. Actualment imparteix classes de catalA� al Consorci per a la NormalitzaciA? LingA?A�stica i porta a terme diverses tasques editorials i de traducciA?. Com a escriptora ha publicat ‘Cicles, amb quA? va obtenir el XXVI Premi Divendres Culturals de Cerdanyola la��any 2009, i a�?MA�s enllA� dels grillsa��, que li ha valgut el XV Premi de Poesia Alella a Maria Oleart la��any 2011 i que es publicarA� properament dins el segell La Comarcal Edicions.

Aquests sA?n alguns dels poemes que en formen part:

 

El dia

desungla la memA?ria i jo atardo

les nits.

 

Sa��esqueixen

preguntes de temple i arboren

murs de tu.

 

Flaquegen

les quie

tuds, les dents per un

mossec.

 

Les pedres del temps

 

les boques secretes del ritme

.

no hi ets.

 

Acullo la llegenda de

 

 

 

 

la��absent.

 

 

marbre de dins de les entranyes

impossible fundaciA?

encara

 

el nu dels nostres cossos

afua

la intempA?rie del desig

 

 

 

record dels teus llavis

sagnants

A�rid elixir de capitells

 

les urpes del temps

que ens furten

el crit de la cara

 

A la nostra secciA? ‘Biblioteca’, en l’apartat de poesia, hi trobareu tots els llibres guardonats amb aquest premi. Podeu accedir-hi en aquest enllaA�: ColA�lecciA? Premi Alella a Maria Oleart.

zp8497586rq


Literaturaiciclisme

Llibres i ciclisme a la III ediciA? del cicle ‘Literatura i esport’

 

Dilluns 5 de marA�, 20 hTeatre Romea (C/Hospital, 51)

Entrada gratuA?ta. ConfirmaciA? prA?via

 

III ediciA? del cicle Literatura i esport

Jornada Literatura i ciclisme

Amb Pedro Delgado, Melcior Mauri, Dori Ruano, Rafa Carrasco, Carlos AndrA�s i Arcadi AlibA�s

i els actors Santi Lorenz i Pep Ribas

Idea i direcciA?: Carles Canut

 

La FundaciA? Romea per a les Arts EscA?niques organitza la tercera jornada de Literatura i esport, un cicle consolidat amb el qual volem oferir una nova visiA? de la relaciA? que hi ha entre aquestes dues activitats i, que en les dues edicions anteriors, dedicades a la boxa i al futbol, A�ha comptat amb una molt bona acollida per part del pA?blic.

La jornada da��enguany tractarA� sobre el ciclisme, un esport da��un gran nivell da��esforA� i dedicaciA?, que tA� una bona quantitat de seguidors i practicants al nostre paA�s. A la Jornada Literatura i ciclisme, presentarem una lectura de textos sobre el ciclisme basats en la novelA�la El ciclista de Tim KrabbA� i en La vida sobre ruedas de Miguel Delibes. Aquests textos seran interpretats pels actors Santi Lorenz i Pep Ribas, i A�comentats per prestigiosos esportistes, periodistes i professionals da��aquest esport, com Pedro Delgado, Melcior Mauri, Dori Ruano, Rafa Carrasco, Carlos de AndrA�s i Arcadi AlibA�s.


Entrada gratuA?ta – Aforament limitat


 


Per a la��assistA?ncia de pre

msa, agrairA�em confirmaciA? prA?via a:



info@fundacioromea.cat o 93 318 14 31


Tertulians

Pedro Delgado: Guanyador del Tour de FranA�a de 1988, de la Volta Ciclista a Espanya de 1985 i 1989, i de diverses competicions absolutes com la Setmana Catalana, la Volta a AragA? o el Gran Premi de Navarra. Actual comentarista de TelevisiA? Espanyola en les retransmissions de les grans proves ciclistes.

Dori Ruano: Campiona del mA?n el 1998 en la��especialitat de 25 km per punts, i medalla de bronze en la��especialitat de contrarellotge en el Campionat Mundial de Ciclisme en Ruta de 2001. Actual comentarista de les proves ciclistes femenines del canal televisiu Eurosport.

Melcior Mauri: Guanyador de la Volta Ciclista a Espanya de 1991, de la Titan Desert de 2007 i subcampiA? del mA?n en la��especialitat de contrarellotge, el 1998. Actual comentarista de proves ciclistes a TelevisiA? de Catalunya.

 

Rafa Carrasco: Va ser el director de la��equip de ciclisme espanyol Kelme. Sota les seves ordres, JosA� Recio va ajudar a guanyar a Pedro Delgado la Volta a Espanya de 1985 i Fabio Parra va ser tercer en el Tour de 1988. Actual comentaristes esportiu en diverses emissores de rA�dio.

Carlos de AndrA�s: Director del canal temA�tic da��esports Teledeporte i conegut presentador i comentarista de les retransmissions de ciclisme de TelevisiA? Espanyola.

 

Arcadi AlibA�s: Periodista esportiu i comentarista especialista en ciclisme de TelevisiA? de Catalunya.

 

Propers actes de la FundaciA? Romea

La��aportaciA? del catolicisme a la cultura catalana

ConferA?ncia a cA�rrec de Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe da��Urgell i CoprA�ncep da��Andorra

Dilluns 12 de marA�, 20 h, Teatre Romea

Entrada gratuA?ta. ConfirmaciA? prA?via

Dia Mundial del Teatre

Dilluns 26 de marA�, 20 h, Teatre Romea

Entrada gratuA?ta. ConfirmaciA? prA?via

 

FONT: FUNDACIA� ROMEA

zp8497586rq